Un any d'articles

Amb l’acabament de l’any tot són balanços. A tots els mitjans de comunicació els dóna la dèria per emetre resums i packs enllaunats del que consideren el millor de l’any. El 2011 ha estat el meu primer any sencer de blocaire i voldria agrair a EL PUNT AVUI l’oportunitat de poder divagar lliurement i expressar idees, pensaments i compartir-los amb tota la parròquia internauta. He parlat una mica de tot, centrat en temes d’empresa i economia en els quals treballo, i també tocs de política i sempre al voltant de l’actualitat del moment. La crisi no cal dir-ho ha estat un tema recurrent.

Abans de EL PUNT AVUI, vaig publicar altres articles al meu blog personal que també voldria difondre:

• “Segur que Girona, rai?”. Una visió realista contra l’excés d’optimisme i, a vegades, el massa mirar-nos el melic que tenim des de Girona. Avui dia, estem patint anys d’injustícies que estan llastant la nostra economia i a sobre ens pensàvem que érem els reis del mambo.

• “Born in the USA”. Com les empreses americanes (i les seves marques) han esdevingut un referent econòmic i cultural en el món sencer i com d’això se’n poden treure conclusions positives. La realitat avui dia és que Europa està immersa en una profunda recessió i altres parts del món certament estan millor.

• “Concurs de creditors: Fracàs o oportunitat?”. Una empresa pot sortir d’un concurs de creditors i això la pot reforçar, per no morir atrapada pels deutes. La importància de mantenir l’empresa viva.

• “It’s the economy, stupid!”. Com la famosa frase de Clinton, cal fonamentar la independència de Catalunya en l’economia i es demostra que això és perfectament viable. Mesos desprès avui ja parlem de Pacte Fiscal i l’independentisme creix.

• “El rol del director financer”. El paper que juguen en les empreses els directors financers com a garants d’un sentit econòmic i financer en les organitzacions. Molts directors financers solen esdevenir directors, gerents d’empresa.

• “El CV no ho és tot”. Fruit d’una polèmica política d’aquell moment, descabdello la importància de la honestedat en la funció publica i critico l’excés de “títolitis” en la nostra societat.

No se si 2012 serà millor o pitjor que l’any que acabem…

En tot cas, hi haurà moltes coses que depenen de cadascun de nosaltres i això és el que haurem de gestionar i saber fer bé. A poc a poc i amb actitud positiva i molt treball segur que la crisi un dia, no massa allunyat, haurà marxat…

MOLT BON ANY A TOTS ELS LECTORS I A LLEGIR!!!!!!

Quatre números de TV3

Veient l’entrevista de fa uns dies (1/12/2011) de la Mònica Terribas al President Mas es va generar un estrany i morbós conflicte d’interessos. L’entrevista, amb el pretext del primer any de govern, es va situar en els paràmetres habituals i es va comentar llargament l’actualitat, molt centrada en la crisi i l’atur, el pacte fiscal i el nou govern de Rajoy. La periodista, incisiva i felina com sempre, va intentar posar al governant en problemes. Finalment es va tocar el tema que va ser latent durant tota la xerrada: Les retallades a TV3. La Sra. Terribas, visiblement dolguda i un punt irada, va perdre aquí la seva habitual imparcialitat doncs ella mateixa (en tant que Directora de TV3) esdevenia protagonista de les retallades erigint-se en jutge i cosa jutjada.
Aquesta entrevista juntament amb la compareixença de dies enrere (25/11/2011) al Parlament de la mateixa Sra. Terribas m’ha motivat a escriure aquest article. De què estem parlant?
TV3, o Televisió de Catalunya, SA (TVC) és una societat anònima unipersonal. El seu accionista únic és la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA), que és un ens públic el finançament del qual ve atorgat pels pressupostos de la Generalitat de Catalunya (GenCat). Per contra, el model de finançament de TV3 és mixt. Una part dels seus ingressos prové de la publicitat i una altra dels pressupostos públics. Aquests ingressos públics són per finançar inversions i per compensar pèrdues.
Subvencions a l’explotació
El 2008, TVC va rebre 256 Milions d’euros en Subvencions. El 2009, 289 Milions i el 2010, 293 milions. Els actuals pressuposts de la Generalitat de Catalunya estableixen pel 2011 una dotació de 267 Milions a TVC (-9%). El total que rep la CCMA (inclou TVC, Catalunya Ràdio i altres societats) és de 300 Milions per aquest any 2011. Les retallades anunciades pel Govern impliquen una dotació de 260 Milions el 2012 per tota la CCMA (-13,3%).
No pretenc fer un judici de valor sobre aquestes quantitats. Ara bé constatem aquí una primera conclusió, i és que del total d’ingressos de TVC, un promig d’un 73% són subvencions i per tant, és un model de finançament majoritàriament públic.
Cost per persona
El model de finançament de la televisió pública (catalana) és mixt. Aquest podria ser de diverses maneres. Per exemple, la TV pública espanyola (TVE) es finança íntegrament amb càrrec a pressupostos públics (sense publicitat per Llei). La TV pública anglesa (BBC) es finança mitjançant un cànon (75% del seu pressupost) que fixen el govern i el parlament anglesos i que cada llar ha d’abonar. Pel 2010, el cànon pujava a uns 170 € per monitor.
A Catalunya un model com l’anglès implicaria un cost directe d’uns 36 € per català i any...
Ingressos publicitaris
La resta d’ingressos de TVC, bàsicament publicitaris, van patir una forta davallada el 2009 (83 Milions) respecte el 2010 (118 M), però van remuntar el 2010 (95 M). La previsió dels pressupostos de la GenCat preveu remuntar els ingressos fins a 115 el 2011 (Inclou 23 M per alienació d’actius). Certament optimistes veient el panorama actual de la publicitat en els mitjans de comunicació...
Sous i salaris
La plantilla a 31/12/2010 era de 1.959 persones. De 1.972 i 1.966, el 2009 i el 2008 respectivament. No entraré en la dimensió d’aquesta plantilla, però sembla ser que aquesta és superior en nombre d’efectius a la suma de Antena 3, Telecinco i La Sexta, juntes...
El sou promig dels quasi 2.000 treballadors va ser de 54.902€ (bruts anuals el 2010) i 52.681€ (2009). Pel 2011 es preveu un retallada del 10%. Segons l’Idescat, a Catalunya el salari promig d’un treballador és de 23.851 €. Menys de la meitat que a TVC. Plantilla cara la de TVC...
Amb tot això, TVC dedica un 31% del seu pressupost a salaris. Lluny d’altres televisions com la BBC (29%), TVE (24%) 0 Antena 3 (15%)...
Drets esportius
Per la temporada actual 2011/2012, TVC té uns compromisos per adquisició de drets d’emissió de retransmissions esportives (Lliga de futbol i Fórmula 1, bàsicament) per import de 46 Milions d’euros.
Curiós el reduccionisme de la Sra. Terribas en extrapolar els 40 Milions de retallades pel 2012 a la CCMA, en dir que això feria perillar el futbol a TV3... Certament la xifra és semblant però potser hi hauria altres coses a gestionar també, o no Sra. Directora?
Resultat de l’exercici
Tot i que TVC no és una societat amb ànim de lucre, sí que sobta fent una repassada als resultats dels últims anys les pèrdues que afloren. El 2008: 609.000€, el 2009: 219.000€ i el 2010: 5,7 Milions. No són uns números massa encoratjadors per una societat anònima...
Conclusió
Tot i ser molt jove recordo amb emoció com l’11 de setembre del 1983, el bo d’en Joan Pera obria les emissions de TV3. Com molts catalans, que engeguem la televisió prement el número 3 del comandament, penso que TV3 és un valor a preservar i a optimitzar i que òbviament caldrà per adaptar-lo als nous temps i no convertint-lo en un fòssil (tipus TVE) que acabi devorat per la seva pròpia inèrcia. Caldrà més transparència i austeritat, més gestió professional, privada i empresarial, fer-la més rendible i sostenible, menys caça de bruixes i menys polititzada. Perquè continuï sent per molts anys la “nostra”. Fem quatre números, Sra. Terribas?