El món no s'acaba... (Resum 2012)

Com que finalment el món no s’ha acabat tocarà fer balanç del 2012. Un any apassionant en el terreny nacional català, però de forta crisi econòmica i social, on hem assistit a un seguit de males notícies, tancaments d’empreses, més atur, més crisi i pobresa. Quart any sencer de crisi. Anem sumant.

Vaig iniciar aquest blog el 6 de gener de 2011, aviat farà 2 anys i aquest és l’article número 69. El número 70 ja el faré l’any vinent...

Durant aquest 2012, he parlat de temes sempre centrats en l’àrea econòmica, empresarial i política que són el leitmotiv d’aquest blog, tot i que també he parlat de temes miscel·lanis com el ciclisme (Tour de França), de les vacances (que han de servir per no fer res...) i de Finlàndia i com treuen profit dels seus boscos. Enguany no he tocat una altra passió meva com és el Barça, però bé, tancarem l’any amb 16 punts d’avantatge respecte el Real Madrid, penso que ja està tot dit...

EMPRESES. Dins l’apartat d’empreses i gestió empresarial, hem repassat  els secrets de l’empresa tecnològica Apple, que més que clients té fans addictes. Com la influència del seu fundador Steve Jobs, mort la tardor de 2011, l’ha convertit en un referent en termes de mercat, l’excel·lència en termes de productes i l’empresa més valorada del món. Serà capaç el nou CEO, Tim Cook de mantenir el llegat de Jobs? També vam veure com Facebook va sortir a borsa el maig i com els dubtes del seu model de negoci s’han instal.lat en el mercat. Podrà Zuckerberg mantenir el model exitós o serà un nova bombolla? El guru i multimilionari, inversor exitós, Warren Buffett va tenir 3 articles dedicats, com a referent dins el món del management i de l’èxit en les inversions. De vella escola, Buffett ens ensenya com triomfar en la inversió i la gestió.

Vaig dedicar un article al formador català Victor Küppers i el seu “efecte actitud”. Vaig poder assistir a dues brillants conferències (convidat per Dibosch i la Escola de Gestió Empresarial) a Girona i Vilablareix. També vaig publicar alguna eina per clarificar entre el que és important i el que és urgent. Una frontera difícil de discernir en la nostra estressada vida.

Vaig repassar també els comptes de l’empresa Abertis i com aquesta és l’instrument de perpetuació d’un tracte injust sobre els catalans pel què fa a infraestructures i les seves malignes vinculacions amb el poder econòmic, polític i mediàtic espanyol. Aquesta notícia entronca amb el capítol d’actualitat i de la campanya del #novullpagar que va ser objecte d’un ampli seguiment per part de molts particulars i alguns partits polítics.

ECONOMIA. Per continuar en el bloc de polítiques econòmiques, vaig parlar de la primera Vaga General (29M) que rebia Rajoy. Preàmbul de la segona que es realitzaria posteriorment, el novembre (14N) i presumeixo de moltes més que vindran donada la degradació de les condicions i la manca d’alternatives eficaces. La situació de l’Atur que no ha millorat ans els contrari (en un país fallit de model econòmic), un sector públic que no s’ha reestructurat i on seguim patint un número indecent de nivells administratius (p.ex. Ajuntaments i Municipis, sense parlar de consells comarcals, diputacions o entelèquies vàries) i a més els ciutadans ens hem convertit en una reserva inesgotable, objecte d’un augment indiscriminat de la pressió fiscal que ha anat sagnant-nos i ha reduït el consum i ha aprofundit la crisi. Les eleccions a Alemanya, tardor de 2013, potser donaran una idea de si quelcom canviarà o la mesella Merkel es perpetuarà.

ACTUALITAT. Temes d’actualitat que també he parlat en el blog durant aquests 12 mesos, de l’Eurovegas (finalment el magnat Sheldon Adelson escollí Madrid), de l’escandalós comportament del cap de l’Estat i les seves escapades cinegètiques, el Borbó, i reflexionava a l’entorn de la monarquia i la seva utilitat avui dia. Especialment sagnant va ser el tema de les participacions preferents, una gran estafa organitzada per part de la banca i que s’han cobrat moltes víctimes entre molts estalviadors que han perdut els seus estalvis. També l’escàndol de Bankia i l’inici del procés contra Rato va ser objecte d’un post.

Al novembre eleccions americanes, es preveien molt disputades però van tenir un guanyador clar, el President Obama. Al final, el mormó Romney no va ser tan rival, però en l’agenda del President hi ha temes tant crucials com salvar la nació del precipici fiscal, aixecar l’economia o regular a la fi l’accés a les armes als EUA.

INDEPENDÈNCIA. Però sens dubte el què ha estat el tema estrella de l’any en aquest blog, han estat els fets posteriors a la històrica Manifestació de l’11S a la qual vam assistir en família. Tenia clar que hi havíem de ser.

El President Mas va convocar eleccions anticipades un cop el vodevil del pacte fiscal va entrar en via morta. Una decisió noble, arriscada i molt honesta. La mesquinesa, que impregna alguns sectors d’aquí i d’allà, va intentar fer veure que Mas era el gran derrotat de les eleccions. Greu error de pensar en aquests termes. El poble Catalunya vol ser lliure, però el camí no serà messiànic, sinó que serà plural i haurà de fer-se entre tots. Ara el Parlament és netament favorable al dret a decidir i s’ha pactat un referèndum el 2014.

He escrit la meva visió sobre el tema, des de l’endemà de l’11, al fet que no s’ha de tenir por i que l’Estat espanyol intentarà tota mena d’estratagemes i s’inventarà tot de fal.làcies per anar en contra de la voluntat del poble català. La democràcia low cost de base espanyola ha arribat als seus límits, una democràcia que té en la falta de responsabilitat dels seus dirigents, una característica clau.

Han sorgit un munt d’estudis que avalen la viabilitat d’un Estat català. Els productes Made in Catalonia són competitius i molts empresaris han trencat la seva visió hispanocèntrica per, d’una vegada per totes, obrir-se al món. M’atreveixo a afegir que la premsa internacional ha tractat el cas català amb certa simpatia i amb un sobtat gran interès desprès dels fets de l’11S.

Abans de la campanya vaig poder assistir a Girona a la conferència de la revelació política de l’any, l’Oriol Junqueras, simpàtic professor universitari, una piconadora verbal i que amb només un any de presidència a ERC ha sigut capaç de doblar els escons de la formació independentista i convertir-se en un gran líder.

L’11S va generar molta il.lusió i emoció, vaig penjar fotos fetes a Barcelona i també reflexions econòmiques a l’entorn de possibles sortides de l’economia catalana en cas de crear un nou estat d’Europa. Que no ens malmenin la il.lusió.

El 2013 serà dur, però seguirem persistint. 2013: més articles, més temes, reflexió i debat, més Pecagús!

Bon Nadal i bon any nou.

El management segons Buffett (i 3ª part)

Per cloure aquesta trilogia d’articles sobre la visió de management de l’Oracle d’Omaha, el multimilionari Warren Buffett, parlarem de reptes i oportunitats de l’aprenentatge. En la primera part vèiem les empreses adequades per invertir i els gerents adequats per dirigir-les. En la segona, les tècniques de motivació de persones inspirades en el guru Dale Carnegie, que amaren tots els pensaments i actuacions de Buffett.

Alguns dels punts que ara descriuré, Buffett els planteja com axiomes. Veiem la seva aplicació al món empresarial i a la vida:

- Risc de viure manllevant diners. Buffett diu “El palanquejament és molt temptador, però sempre porta problemes”. Penso que no cal estendre’s més en aquest punt. Som al 2012, en plena crisi i amb un problema de sobre-endeutament global. Però què pensàvem d’això el 2008? Sovint, però, molts gestors són contraris a endeutar-se més per aconseguir més rendiments. Buffett és considerat com un gestor de la vella escola o conservador.

-         Una bona idea pot portar més problemes que una mala. A vegades el que sembla una idea brillant o molt atractiva, pot convertir-se en una mala inversió.

-         “Es poden guanyar diners en l’àmbit de la llei”. Podríem aplicar-ho a molts polítics en el nostre país...

-         Encerts i errors. El món de l’empresa (i la vida) consisteix en prendre decisions i errar constantment. Tanmateix, és important que els encerts superin els errors.

-         Aduladors. Envoltar-se d’aduladors pot fer prendre el nord, i sovint no pot evitar prendre decisions estúpides.

-         Aprendre de les oportunitats perdudes.

-         Confiar en el que està provat. No hi ha res de dolent en copiar i millorar el que està provat i funciona (Cas Apple, p.ex.). Sovint les empreses tenen unes corbes d’aprenentatge molt altes per no anar al mercat i comprar el que ja existeix.

-         Entorn positiu. Si et relaciones amb persones millors que tu, veuràs com progressivament aniràs millorant i ascendint. Buscar referents positius.

-         Potencial. Tothom té potencial i ha de ser vist com una entitat econòmica amb capacitat de generar beneficis. Cal cuidar-se i formar-se.

-         No endeutar-se mai per sobre de les possibilitats de retorn.

Amb això acabaria la sèrie de 3 articles dedicats a Warren Buffett, personatge carismàtic i polèmic. Com tot milionari, persona amb clarobscurs però un visionari dels negocis, fet a si mateix i amb un talent excepcional. Espero que puguem extreure’n coses i aplicar quelcom de les seves ensenyances al món de les nostres empreses.

Bibliografia: Mary Buffett i David Clark “Warren Buffett y los secretos del management”. Alienta Edit. 2011.

No matin la il.lusió

Benvolguts Srs. Polítics, l’Onze de Setembre d’enguany una immensa majoria de catalans ens vam manifestar per reclamar un nou Estat a Europa. Va ser la manifestació més gran feta a Europa des de la II Guerra Mundial. El President Mas va entomar el repte i va convocar ràpidament eleccions anticipades. No era estrictament necessari, però el clam popular juntament amb la liquidació del vodevil del pacte fiscal li va fer entendre que la legislatura estava esgotada. No li ha sortit del tot bé. La seva aposta messiànica, les falsedats inventades i la crisi li ha fet perdre molts escons. Deixo pels analistes i tertulians, la qualificació del resultat.

Tanmateix la voluntat de la societat civil es manté inalterable. La voluntat de la majoria és caminar cap a l’Estat propi. Això és indiscutible. A vegades vostès s’entretenen amb tot de matisos que semblen perpetuar el ranci partidisme i l’immobilisme ineficient. En un lloc on no ens volen com som, no ens entenen i només ens volen per mantenir un espoli indignant, el millor és marxar. Tenim pressa. No perdin el temps que la crisi apressa. Els instruments que necessitem ens ajudaran a lluitar contra la crisi: No a sortir-ne, tampoc hem de fer demagògia fàcil.

Moguin-se ràpid, arribin a acords entre vostès, preparin el referèndum i votem. Ja veuen com les gasta Espanya, però aquí som majoria i guanyarem. No volem passar a la Història com el poble més resistent, però incapaç d’emancipar-se. Ho tenim a tocar: No matin la il.lusió.

Publicat a EL PUNT AVUI: Diumenge, 16 de desembre de 2012.
http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/7-vista/23-lectorescriu/602612-no-matin-la-ilmlusio.html

El management segons Buffett (2ª part)

Warren Buffett s’ha convertit en un guru, en un referent en el món de les inversions i de la gestió empresarial. En la primera de les tres parts en què s’estructura aquest article, vèiem com havia seleccionat els directius adients per l’empresa adequada i havia delegat amb ells fins al punt de l’abdicació. Ara caldrà motivar-los per obtenir-ne el màxim. En aquesta segona part, veurem quins mètodes de motivació utilitza amb els seus directius.

Buffett s’inspirà i s’empeltà del pensament i de les tècniques de Dale Carnegie, un escriptor nord-americà que va excel·lir en temes com l’autoajuda,  el desenvolupament personal i la superació de limitacions. Carnegie va crear un mètode propi a principis de segle XX encara avui vigent. Es coneguda la seva frase:

"People rarely succeed unless they have fun in what they are doing"

Els cursos de Carnegie van permetre a Buffett superar les seves pors i limitacions.

Quines són les claus de motivació de Buffett amb els seus directius o empleats?

-      Primera impressió. Procurar que el primer contacte amb algú sigui sempre amistós així serà més fàcil aconseguir-ne bons fruits, obtenir una bona negociació, tancar un tracte, etc. En cas contrari, serà terriblement difícil.

-       Elogi. Tothom té necessitat de sentir-se valorat. A través de l’elogi i el reconeixement es pot assolir una gran motivació. És clau valorar a tothom, cadascú amb les seves funcions i transmetre-li correctament, fent-li saber que és important i necessari.

-       Reputació. A tothom li agrada tenir una bona reputació. S’apel.la a la grandesa de les persones i a la importància de les tasques que faci cadascú.

-      Crítica. Si s’abusa de la crítica es posa a la persona en actitud defensiva, i es pot ferir l’autoestima i l’orgull. Quan no hi ha més remei que criticar algú, cal començar sempre per elogiar-lo. Les crítiques han de ser genèriques i subtils i no de fets o persones.

-         Cedir. A vegades per guanyar una discussió, cal primerament cedir. Escoltar i acceptar la postura de l’altre. Evitar la confrontació és el primer pas per guanyar. Cal passar a una estratègia constructiva i mai destructiva.

-    Satisfer a l’altre. Cal tenir empatia. Entendre les postures d’altri tan bé com les pròpies. A vegades s’ha de deixar de pensar en el que vull (jo) i pensar en el que vol l’altre.

-        Preguntar vs. ordenar. Fomentar que els altres arribin per si sols a la resposta o a la solució més que donar ordres o respostes concretes. Suggerir vs. Ordenar. Es busquen líders i no pas esclaus.

-    Errors. Admetre’ls ràpidament i de forma vehement. Tothom s’equivoca i quan un directiu reconeix els propis errors això li dóna proximitat, confiança i credibilitat.

En la tercera part, veurem algunes oportunitats i ensenyances que Buffett ha après al cap de molts anys d’èxits.

(continuarà...)

El management segons Buffett (1ª part)

Què permet una empresa tèxtil americana fundada el segle XIX (Berkshire Hathaway Inc.) passar d’una previsible fallida a convertir-la en un conglomerat d’inversió i hòlding d’empreses amb més de 270.000 empleats i més de 140.000 milions de dòlars de xifra de negoci?

L’empresa actualment participa en societats tan reconegudes com Coca-Cola, American Express, Anheuser-Busch (Budweiser), Moody’s, P&G, el banc Wells Fargo, els supermercats Wal-Mart i Costco o the Washington Post, per citar-ne només algunes.

El seu CEO i principal accionista és el magnat Warren Buffett, tercer home més ric del món, amb una fortuna estimada de 46.000 Milions de dòlars segons la revista Forbes, i 20ª persona més influent del món segons la mateixa publicació.

Recentment, s’ha donat a conèixer una important operació al nostre país. Berkshire ha adquirit a CaixaBank la cartera d’assegurances de vida (enllaç). Mesos enrere va adquirir també una petita empresa catalana del sector dels cosmètics (enllaç).

L’anomenat “Oracle d’Omaha”, és conegut per la seva austeritat i l’habilitat pels negocis i preveure el comportament dels mercats. Una llegenda diu que encara viu a la mateixa casa des de l’any 1958 a la ciutat d’Omaha (Nebraska). Altres llegendes també apunten que va tenir un Volkswagen Escarabat fins que el seu compte corrent ja disposava de diversos milions. Es un filantrop i conegut aportador al Partit Demòcrata dels EUA.

Però quins són els secrets de la seves inversions i de la direcció de les empreses (management)?:

-         Escollir empreses adequades i defugir les mediocres. És mítica la frase de Buffett “que mai inverteix en una empresa que no entén”. Cal que l’empresa escollida disposi d’un avantatge competitiu perdurable en el temps (sigui una marca, servei, elevats volums de compra, etc.)

o   Alhora d’analitzar els guanys cal que aquests siguin sostinguts en una sèrie temporal prou significativa.

o   Es molt estrany que una empresa mediocre esdevingui una gran empresa.

-         Delegar. Buffett diu “deleguem fins al límit de l’abdicació”. La clau és delegar la feina a qui millor la coneix. Que la facin seva, que vulguin millorar i ascendir professionalment. El perfil seleccionat és més “líder” que no pas “esclau”. Es fomenta la direcció per part dels empleats com si les seves empreses fossin seves. La clau és que les persones siguin honestes, íntegres i que potenciïn l’empresa com si fos pròpia.

-         Trobar el gerent adequat. Quines característiques ha de tenir?

o   Estimar la feina. Trobar la feina que t’agradi i que hi posin passió. Amb això aixecar-se cada matí serà un plaer i l’èxit arribarà.

o   Per vendre, cal que el venedor cregui en el producte. Defuig d’allò que no un mateix no compraria o utilitzaria.

o   Obsessió, intentar assolir la perfecció i l’excel·lència amb les tasques que facis.

o   Honestedat, franquesa. No enganyar, “qui enganya en públic s’enganya a si mateix en privat”.

o   Obsessió pels costos. És com el “respirar” per a l’ésser humà, reduir costos és inherent a tota empresa. Els beneficis són l’essència de l’empresa i si cauen l’empresa mor. Ras i curt. En la saviesa popular catalana, “es té el que s’estalvia”.

o   Pensament estratègic. Tenir present el llarg termini no només el present immediat. Un directiu és algú que gestiona també un patrimoni a llarg termini, no només un compte d’explotació anual. Inversor i directiu, són rols que van extremadament lligats i que s’intercanvien.

o   Pagar segons el rendiment. Si es vol tenir una gran direcció aquesta ha de estar ben retribuïda i ser pagada segons el rendiment i els resultats de l’empresa.

(continuarà...)