Hi ha massa ajuntaments

Un municipi, segons el Diccionari de l’Enciclopèdia Catalana és una “Associació natural, reconeguda per la llei, de persones i béns, determinada per les necessàries relacions de veïnat, dintre el terme o el territori sotmès a la jurisdicció d'un ajuntament”.

Tot just fa un any em preguntava si a Catalunya no hi havia massa ajuntaments. Les dades numèriques demostraven que sí. Fa un any hi havia crisi, avui la crisi és més forta si cap. Sense ànim de negar-li a ningú la seva identitat local o territorial, pensava que l’actual crisi serviria per posar una mica de racionalitat en aquesta àmplia diàspora d’administracions (locals i supra-locals) que tenim a Catalunya. Ja se sap, amb el pack de ser català hi va un cert component de victimisme i ens encanta buscar enemics i culpables, sigui el binomi Espanya-Madrid o els més nous, com la Merkel o en Sheldon Adelson. Ells són els culpables de tot, ho siguin veritablement o no. Ubicats i identificats els culpables, ja ens sentim millors i ja podem seguir amb la nostra tasca habitual, obrir la botigueta i tal dia farà un any. Com diria aquell, amb il.lusió!

Però tornem als ajuntaments. A la comarca on jo resideixo, el Gironès, hi ha una grapat de municipis alguns d’ells tan propers entre ells que els límits queden molt difusos. Al Gironès, hi ha 27 municipis per una població de 170.000 habitants. Excepte Girona i Salt, la resta de municipis són inferiors a 10.000 habitants. D’aquests, 13 municipis són inferiors a 1.000 habitants. Si partim de Girona veiem que està pràcticament enganxada amb els municipis de Salt, Sarrià, Quart, Vilablareix, Fornells i Aiguaviva. Són municipis tan propers que comparteixen carrers, urbanitzacions o polígons industrials i moltes vegades costa determinar els límits de cadascun. Una eventual unió d’aquests 7 municipis implicaria crear una gran àrea de 130.000 habitants (77% de la població del Gironès), que es podria gestionar amb un únic alcalde, un sol equip de govern, un sol cap de policia local o amb polígons industrials més eficients, etc. Aquests municipis són prou propers, cadascú amb les seves particularitats, com per ser gestionats de forma conjunta. La resta d’ajuntaments de la comarca segur que també es podrien fusionar per agrupar serveis generals aplicant criteris d’austeritat i racionalitat econòmica. Celrà, Bordils, Flaçà, St. Jordi, Juià, St. Martí Vell o Madremanya (8.000 hab. en total) també podrien funcionar amb mecanismes similars i són prou propers per crear un sol municipi. Com deia fa un any, al Baix Empordà experiències similars fa dècades que funcionen (Forallac).

Se que això implicaria grans canvis, però l’actual crisi no es tracta amb paràmetres imaginatius ni valents, sinó que es va al què és més fàcil. Retallar despeses Capítol 1 (personal) o no fer inversions. No sembla tampoc que això estigui en l’agenda de cap govern, sigui Generalitat o central. No es va al fons dels temes i ningú prendrà decisions d’aquest tipus (els criteris polítics i de poder prevalen). Ja buscarem nous culpables si fan falta.

L'estratègia de la por

Escrivia fa uns dies en un article recent que l’actitud és la millor disposició per sobreviure en aquest món convuls on el més fàcil és deixar-se anar i caure en el derrotisme. Fa quasi un mes d’aquell article i en aquests dies hem estat sotmesos a una pressió mediàtica brutal. Quina malignitat hi ha darrera aquesta allau de males notícies, incertesa econòmica i angoixa permanent?

Ens volen acollonir! Els mitjans de comunicació actuen com servils bombers-piròmans al servei d’una estratègia concreta, l’estratègia de la por?

L’economia està malament no ho negaré pas però quan escoltes per l’ascensor converses de la prima de risc o dels eurobons, és que potser en fem un gra massa, no?

Hi ha una gran crisi econòmica però penso que els mitjans estan alimentat massa el sensacionalisme, el morbo i el “aquí-res-funciona”.

Tot recordant el (no)rescat bancari; es parla alegrament d’elevades xifres amb irresponsabilitat i falta de rigor tècnic. Les ajudes a la banca són un dia 100.000 milions, l’endemà 62.000, altres diuen 150.000! Es barreja el “jo-ja-ho-havia-dit” amb “anem-directes-a-la-catàstrofe” o altres expressions profètiques. Les tertúlies de “a-veure-qui-la-diu-més-grossa” no ajuden a la confiança.

Amb tanta por (poseu-hi falta de confiança) hi haurà menys consum (ningú gasta), menys inversió (sembla que els calés sota el rajol estan més segurs), també menys recaptació fiscal i més dèficit (algú recorda una mesura contra el frau fiscal?). També més retallades, més crisi, més atur. Potser cal pujar l’IVA. Ho desconec, però m’aventuro a pensar que això deprimirà encara més el consum.

On ens porta això? Algú m’ho pot explicar ?

Els polítics (aquells empleats temporals que han de gestionar bé els recursos públics), si pretenen tenir una mínima credibilitat i volen conservar el seu “xiringuito” (ja sigui un ministeri, una conselleria o un municipi de 300 hab.), haurien de veure que no es va pel bon camí. El seu sou, present i futur, depèn de ser capaços d’obtenir acords, generar confiança i treballar per la gent. No sigui que un dia ens cansem d’ells i deixem de sobte de pagar impostos.

Facebook: Negoci o bombolla 2.0?

“Our mission is to make the world more open and connected”

Facebook (FB), la xarxa social generalista més gran del món, amb més de 900 milions d’usuaris (seria el tercer país més gran del món!), va sortir a borsa el passat 18 de maig. Va ser una posada en escena espectacular. Amb un preu de sortida de 38 $ per acció, la companyia de Mark Zuckerberg va aconseguir col·locar 421 milions d’accions que li van representar uns 16.000 milions de dòlars. Va ser la tercera col·locació borsària més gran d’una empresa nord-americana, per darrere de Visa (2008) i General Motors (2010).

Google Inc., una empresa també d’Internet, va col·locar el 2004 1.288 milions d’euros en la seva sortida borsària. Google és una empresa consolidada, amb un ampli ventall de serveis i aplicacions, un creixement sostingut de xifra de vendes i de resultats, i això s’està reflectint en la seva valoració borsària (el preu de l’acció ha passat de 100$ a 576 $, actualment).

Tornant a FB, el 15% d’accions posades en el mercat, representarien una valoració borsària de la companyia d’uns 105.000 milions de dòlars. FB va facturar el 2011 3.711 milions de dòlars i va obtenir un benefici de 1.000 M de dòlars. Els seus ingressos per publicitat representaven el  85% dels seus ingressos (3.154 M$). Té més de 3.500 empleats.

Immediatament després de la seva estrena borsària, ha passat això:

• Malgrat aquest èxit inicial, el dia 24 de maig els accionistes minoritaris van posar una demanda als directius de FB i als bancs col·locadors de l’oferta pública de venda (Morgan Stanley, JP Morgan, Goldman Sachs, etc.) acusats d’haver manipulat la informació de l’oferta amb dades “enganyoses”, “incorrectes” i d’ocultar un fort descens dels ingressos abans de la sortida a borsa.
• General Motors, un gran anunciant (10 M de dòlars l’any) va retirar els seus anuncis a FB perquè considerava que no li era rendible publicitar-s’hi.
• A data de redacció d’aquest article, la cotització estava al voltant dels 27$ perdent més d’un 29% des de la seva sortida borsària.

L’empresa, fundada el 2004 per Zuckerberg  i 3 amics més de Harvard, presenta els següents pros i contres quant al seu model de negoci:

Pros

• Una presència espectacular, quasi 1.000 milions d’usuaris al món i gran penetració en les principals potències mundials (excepte la Xina). 
• Una de les bases de dades més completes del món que li permet tenir una gran quantitat d’informació personal.
• Uns ingressos creixents que haurien d’augmentar amb noves fórmules de publicitat.

 Contres

• FB no ingressa ni un euro per publicitat a través dels dispositius mòbils malgrat que els seus usuaris cada cop hi accedeixen més per aquest canal. Això és un veritable taló d’Aquil·les.
• Problema d’imatge: no genera l’adhesió incondicional entre alguns seguidors com sí que passa amb Apple i Google. (hi ha certa animadversió en temes d’imatge o de privacitat i de protecció de dades personals). La firma crea poca afiliació.
• Una valoració excessiva a borsa, cosa que pot desembocar en baixades sobtades (com ja està passant). La companyia va sortir a un preu que multiplicava per 70 el benefici per acció. Els experts borsaris consideraven que la valoració (38$) era excessiva.
• El número d’usuaris ja no augmenta en països com els EEUU.

Els inversors estan a l’espera de veure com evoluciona FB per entendre millor el negoci. Empreses similars o d’Internet com Linkedin, Groupon, Zynga, quan van sortir a borsa cap d’elles tenia beneficis i ara només Linkedin en té, i és la que puja més a borsa.

Com genera ingressos FB

A través de la publicitat, el 85%. La resta, el 15%, a través de la seva plataforma d’aplicacions.

Es una de les grans apostes de FB pels propers anys. Si un usuari compra productes virtuals a través de FB, com el FarmVille, la companyia rep un percentatge de cada compra. Aquesta línia de negoci no ha deixat de créixer en els últims anys, passant d’un 1% (març 2010) a un 15% (març 2012). De moment però, el 12% dels seus ingressos depèn d’un sol client Zynga, empresa creadora dels jocs FarmVille i Words with Friends. Això també genera publicitat, però FB pensa que hi ha massa ous posats en el mateix cistell.

La publicitat continua sent el principal focus generador d’ingressos, per augment del número d’usuaris i per la recent pujada de preus a EE.UU. i Canada. S’ha constatat però que l’augment dels usuaris va ser superior al creixement dels anuncis i és que cada cop més, els usuaris s’hi connecten via dispositius mòbils (telèfons o tablets). L’ús a través de mòbils està en augment i s’anirà substituint i deixant l’accés via l’ordinador. Actualment la companyia està veient la possibilitat d’incloure publicitat per l’accés des del mòbil.

La realitat és que en una oferta gairebé infinita (usuaris) i una demanda finita això fa que els preus tendeixin a la baixa. Alguns anunciants han vist que és més rendible anunciar-se en premsa escrita que no pas a FB.

Noves opcions per generar ingressos

La companyia està estudiant noves fórmules per augmentar els seus ingressos tals com:

• Fixar un preu anual per l’ús del servei
• Millorar el posicionament dels continguts publicitaris pagant una quantitat
•  Incorporar publicitat als dispositius mòbil
• Potenciar la botiga d’aplicacions, tipus AppStore o centre d’aplicacions de Google.

Sens dubte el gran repte de FB és mantenir-se com un model de negoci sostenible i viable i ser capaç de convèncer al mercat de quins són els seus avantatges com a plataforma publicitària o bé generar altres vies de negoci. El llistó està molt alt per causa d’una elevada capitalització borsària. Aquest és el gran repte de Zuckerberg i els seus directius. Negoci o bombolla 2.0? Els mercats estan expectants de què pot passar.