I si empatem?

Sembla clar que l’eix central per on es juga el partit de la política catalana és el tema de la Consulta. Eufemisme per determinar si volem ser un estat independent o continuar amb la dependència d’Espanya. Tot i les anades i vingudes tan pròpies del caràcter català (i dels partits catalans) suposo que al final algun tipus de format de consulta s’acabarà fent. L’Estat espanyol s’hi està oposant. Això no és nou i mourà tota la seva maquinària per impedir que aquí ens expressem en llibertat. Ara bé de fet ja ens hem expressat. Encara que no ho sembli tenim una democràcia, de perfil baix no us ho negaré pas, però democràcia al capdavall. Votem cada quatre per escollir els nostres alcaldes, el nostre Parlament de Catalunya i per “l’important” i on es prenen (o prenien) les decisions que és el Congrés de Madrid. Fins i tot escollim uns senyors i senyores per anar i venir a l’encara més important Parlament europeu... Suposem per un moment que la consulta es faci, en format costellada o en format oficial reconegut per Espanya i/o per la UE. Suposem que la pregunta sigui més o menys concreta al voltant de si Catalunya s’ha de constituir en un Estat independent. Suposem que les opcions de resposta siguin més o menys concretes. Moltes suposicions per arribar a una conclusió: El país està dividit, m’atreviria a dir en dos blocs de similars dimensions, antagònics i potser irreconciliables. Hi haurà doncs un empat? Tindria legitimitat un vot favorable per la independència d’un 55%? I per menys? Si a Girona o Osona arrasés el vot independentista i en canvi al Baix Llobregat fos clarament derrotat es trencaria el país? S’hauria acabat el procés si els unionistes guanyessin per un 51%? Què passaria llavors? Potser és prematur fer-se aquestes qüestions, però hi ha quelcom pitjor que perdre, és empatar i tenir la sensació que el partit s’ha acabat.

EL PUNTAVUI, dimecres, de 26 de juny de 2013:
http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/7-vista/23-lectorescriu/657739-i-si-empatem.html

Serem galàctics?

L’arribada al Barça d’aquest noiet brasiler anomenat Neymar em fa recordar allò dels galàctics. Recordeu aquell projecte orquestrat amb la supèrbia de Florentino Pérez i els calers manllevats a les caixes d’estalvis, que es caracteritzà més per la venda de samarretes que no pas pels títols guanyats.

El Barça d’aquesta darrera temporada té clarobscurs; per un cantó, excepcional a la Lliga, amb record històric de punts (100); per altra banda a la Champions, va caure fulminat a semifinals (7-0) contra el campió i millor equip d’Europa, el Bayern de Munic. I és que precisament això caracteritza els bavaresos, són un autèntic equip. L’equip alemany és un conjunt solvent i eficaç, farcit de grans jugadors on no n’hi ha cap que prevalgui sobre els altres.

Al Barça d’enguany li ha fallat això: l’equip. Vivint de les genialitats de Messi hem aguantat molt i guanyat molts partits. Malauradament a la Lliga espanyola així es pot viure.  Ara bé quan l’argentí s’ha lesionat, a Europa l’equip s’ha dissolt com un terrós de sucre.

Però mirem endavant: tot celebrant encara la Lliga ens fitxen el crack mediàtic de cada estiu. Ja fa estius que tibem de talonari (i no només el Madrid ho fa) per fitxar: Ibrahimovic, Villa, Cesc i Alexis (aquests van arribar juntets l’estiu de 2011) i l’any passat, ja amb la tresoreria esgotada, l’irrellevant Song, que després s’ha demostrat que no té nivell Barça. Els altres 4 comprats a preu de crack. Penso que estareu d’acord amb mi que només Villa ha triomfat i certament no amb la continuïtat que es mereixia un golejador com ell. Trencar-se la cama per la meitat, sens dubte no hi va ajudar. Serà un dels propers en marxar ben aviat.

Tornant a la idea d’equip, ha arribat Neymar, gran dominador de la pilota i excel.lent xutador, però desconec com juga per l’equip. S’ha de veure com reforça l’equip: un jugador d’atac de les seves característiques és el que segurament era menys necessari. Enguany hem tingut greus desequilibris del mig del camp cap enrere i quan han fallat les “vaques sagrades” l’equip se n’ha ressentit. I molt. No s’ha confiat en el planter i a les joves figures se les està convidant a marxar. (Escàs pes de Thiago, Bartra, Montoya, Tello, Sergi Roberto,...) La mítica masia del Barça sembla haver-se aturat en l’arribada de jugadors titulars amb Pedro i Busquets. O és que el planter del Barça ara ha de servir per nodrir altres equips de la Lliga espanyola o de la Premier?

El Barça dels Valors, o almenys això venen, s’estan convertint en una suma de cracks mediàtics i líder en venda de samarretes. Em pregunto qui pressionarà i qui defensarà. Tornarem a ser un equip sòlid i guanyador o serem galàctics?