L'actitud és el que compta

Envoltats com estem pel desànim, per les retallades, per intervencions bancàries, per pseudo-experts pontificant solucions màgiques i convertits tots plegats en profusos coneixedors de l’economia grega o de la incontrolable prima de risc i atemorits pels cruels mercats, tot plegat m’aclapara una mica. No tinc ni idea si l’euro desapareixerà o si hi haurà un “corralito”, però n’estic una mica tip.

Celebro la iniciativa d’una PIME gironina vinculada al sector de la higiene professional, que aquesta setmana ha promogut unes jornades entre promocionals i formatives obertes als seus clients. Amb modèstia i molt treball estan trampejant la crisi. Mig per accident vaig poder assistir a la sessió celebrada el passat dilluns 21 al Parc de la UdG.

El conferenciant era el formador català d’origen holandès, Victor Küppers. La veritat és que les dues hores van ser una insuflada d’aire fresc enmig de tant pessimisme i mediocritat. La seva tesi central girava al voltant de l’actitud.Tenia un cert aire a l’Eugenio (però sense el “cubata”) i el seu missatge era molt clar. Coneixements i habilitats són necessaris però no suficients. L’actitud depèn de nosaltres, no de la Sra. Merkel, ni de les profecies del Sr. Krugman. Aquesta actitud s’escull. Podem triar sortir de la “vall d’excuses” on ens trobem instal·lats, que crea una zona de confort entre morbosa i passiva. Hi ha alternatives a com ens enfrontem a l’entorn i només depenen de nosaltres. Il·lusionar-nos amb el què tenim o el què ens funciona (segur que tots tenim quelcom que funciona). Tampoc val ser il·lús ni temerari. Intentar ser proactiu, positiu, equilibrat o prioritzar el què és realment important, entusiasme, van ser paraules extensament citades.

Avui al matí, enlloc de la ràdio profeta del desastre he posat música. He començat el dia molt millor. Proveu-ho.
EL PUNT AVUI: 28/5/2012: http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/7-vista/23-lectorescriu/543697-lactitud-enfront-de-la-crisi.html

Abertis. Infraestructures que funcionen?

Ha començat una campanya contra els peatges a Catalunya, sota el lema de #novullpagar. Les xarxes socials en van plenes, persones conegudes s’hi han adherit i la cosa deu anar de debò, doncs fins i tot TV3 (una mica tard) se n’està fent ressò. La taca d’oli s’està escampant. Em sobta però, que el Govern català que està de forma insistent reclamant el pacte fiscal o el pagament dels deutes reconeguts per part del Govern central, amenaci en perseguir i multar els “infractors” de la campanya #novullpagar amb 100 euros per garantir la legalitat.

Les grans revoltes comencen així, les injustícies econòmiques i tributàries poden durar molt de temps (a Catalunya portem segles...), però no duren permanentment. Sembla que quelcom s’està movent al país...

Fins i tot els propis directius de la multinacional que s’encarrega de recaptar els peatges, Abertis i domiciliada a Catalunya, diuen ara que el model de xarxa viària espanyola és “inharmònica i desequilibrada territorialment” és a dir, injusta.

Però qui és aquesta companyia instrument del desequilibri?

ABERTIS, tot i que no és l’únic operador de peatges a Catalunya, sí que n’és el principal. És una companyia creada el 2003 i que neix de la fusió de diverses empreses concessionàries (ACESA, entre altres). Tot i que està molt diversificada geogràficament i dividida en  3 línies de negoci, el 79% dels seus ingressos prové de les Autopistes. La resta dels seus ingressos (21%) prové de les Telecomunicacions (implantació de la TDT o transmissió via satèl·lit) i de la gestió d’Aeroports (té dos aeroports en propietat, Luton i Estocolm, i en gestiona diversos a Amèrica).

Tornem a les autopistes, la citada companyia, malgrat la disminució del trànsit (la Intensitat Mitjana Diària ha baixat a Espanya un 9% el primer trimestre de 2012), manté estables la seva xifra d’ingressos (2011: 3.915 Milions d'euros). Quant a resultats; el 88% dels mateixos prové de les autopistes. L'EBITDA (o generació de flux de caixa) és de 2.454 M€ (dels quals 2.159 M€ de les autopistes). Negoci estable. Suculents resultats. L’empresa ha repartit en els darrers anys, un promig proper als 500M€ en dividends.

Però on són aquests peatges tan rendibles per a l’esmentada concessionària? Actualment Abertis gestiona directament 3.772 km, concentrats la seva majoria entre Espanya (1.730 km) i França (1.757). És el principal operador mundial en vies d’alta capacitat. Gestiona concessions a diversos països d’Europa i de Llatinoamèrica. No obstant el 48% dels ingressos totals d’Abertis es generen a Espanya. Un 38% a França.

La xarxa està totalment desequilibrada territorialment. Els peatges que gestionen a Espanya es troben concentrats en 2 eixos principals; el mediterrani (Catalunya-País Valencià) i l’eix cantàbric (Catalunya-Aragó-País Basc), més  peatges puntuals (accessos a Madrid o Sevilla-Cadis). Catalunya és el principal client d’Abertis. Els peatges són residuals a Andalusia (12,8%) o a la CA de Madrid (3,4%).

Una autopista de peatge és una concessió d’un bé públic explotada per una empresa privada o pública. Actualment, les concessions van des del 2019 al 2055 i s'ha parlat d'allargar-les.

I qui són els socis d’Abertis? Doncs, un 47% del capital social està en cotització borsària, un 27% està controlada per La Caixa i un 26% per ACS, del mediàtic Florentino Pérez. A més a més, el president és un exdirectiu del Barça i dins el consell d’administració, hi ha personatges tan famosos com Miquel Roca (exsecretari general de CDC). Totes les elits són presents en aquest lucratiu negoci. Tot queda a casa, pensareu.

Quina credibilitat pot tenir aquest Govern, que per un cantó reclama el pacte fiscal, el dret a decidir o la plena sobirania i per l’altre és connivent amb les oligarquies hispano-catalanes que drenen l’economia d’aquí i perpetuen la injustícia social? Ja tenen raó les falques de ràdio: Abertis, infraestructures que els hi funcionen!!