En
primer lloc, tot el meu respecte per la “gran” manifestació del 12-O a favor de
la unitat d’Espanya, una manera de pensar que no comparteixo gens ni mica però que respecto. La
salut democràtica a Catalunya no és dolenta ja que el país és plural i cívic i
totes les idees són legítimes i defensables.
Dit
això i sense entrar en cap guerra intranscendent de xifres, sí que sembla doncs
que hi ha gent que no està per la independència (novetat?). La famosa “majoria
silenciosa” ha deixat de ser “silenciosa” però en cap cas aquestes persones
representen una “majoria”. Els manifestants, bàsicament militants de PP i
Ciutadans, semblen que no van ser capaços ni d’omplir la Plaça de Catalunya un
dissabte (mig) festiu. Sobre els feixistes i nostàlgics de l’àliga obvio cap més
comentari ja que cada d’any ja tenen la seva quota al TN.
Per
mi és trist que el 12 d’octubre es celebri el genocidi més gran de la Història,
que a més sigui el Dia de les Forces Armades (sempre tan democràtiques!) i que
tot plegat s’amaneixi amb notes d’hispanitat i un malentès concepte d’unitat
(Espanya només sap unir per la força?). Tot plegat fa una mica d'angúnia, deixeu-m’ho
dir.
Avui
en dia sembla que estem dins un bucle i l’atzucac polític només es pot trencar
votant. Una pregunta clara i diàfana i on tothom s’expressi lliurement. El
problema no és a Catalunya: Respectarà l’Estat espanyol una derrota (que s’anticipa
clara) dels defensors de la seva unitat?EL PUNT AVUI: 15 d'octubre de 2013.
http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/7-vista/23-lectorescriu/685396-doncs-votem.html
