Vaig iniciar aquest blog el 6 de gener de 2011, aviat farà 2 anys i aquest
és l’article número 69. El número 70 ja el faré l’any vinent...
Durant aquest 2012, he parlat de temes sempre centrats en l’àrea econòmica,
empresarial i política que són el leitmotiv d’aquest blog, tot i que també he
parlat de temes miscel·lanis com el ciclisme (Tour de França), de les vacances
(que han de servir per no fer res...) i de Finlàndia i com treuen profit dels seus boscos. Enguany no he tocat
una altra passió meva com és el Barça, però bé, tancarem l’any amb 16 punts
d’avantatge respecte el Real Madrid, penso que ja està tot dit...
EMPRESES. Dins l’apartat
d’empreses i gestió empresarial, hem repassat els secrets de l’empresa tecnològica Apple, que més que clients té fans
addictes. Com la influència del seu fundador Steve Jobs, mort la tardor de 2011,
l’ha convertit en un referent en termes de mercat, l’excel·lència en termes de productes
i l’empresa més valorada del món. Serà capaç el nou CEO, Tim Cook de mantenir
el llegat de Jobs? També vam veure com Facebook
va sortir a borsa el maig i com els dubtes del seu model de negoci s’han
instal.lat en el mercat. Podrà Zuckerberg mantenir el model exitós o serà un
nova bombolla? El guru i multimilionari, inversor exitós, Warren Buffett va tenir 3 articles dedicats, com a referent dins el
món del management i de l’èxit en les inversions. De vella escola, Buffett ens
ensenya com triomfar en la inversió i la gestió.
Vaig dedicar un article al formador català Victor Küppers i el seu “efecte actitud”. Vaig poder assistir a
dues brillants conferències (convidat per Dibosch i la Escola de Gestió
Empresarial) a Girona i Vilablareix. També vaig publicar alguna eina per clarificar
entre el que és important i el que
és urgent. Una frontera difícil de
discernir en la nostra estressada vida.
Vaig repassar també els comptes de l’empresa Abertis i com aquesta és l’instrument de perpetuació d’un tracte
injust sobre els catalans pel què fa a infraestructures i les seves malignes vinculacions
amb el poder econòmic, polític i mediàtic espanyol. Aquesta notícia entronca
amb el capítol d’actualitat i de la campanya del #novullpagar que va ser
objecte d’un ampli seguiment per part de molts particulars i alguns partits
polítics.
ECONOMIA. Per continuar en el bloc
de polítiques econòmiques, vaig parlar de la primera Vaga General (29M) que rebia Rajoy. Preàmbul
de la segona que es realitzaria posteriorment, el novembre (14N) i presumeixo
de moltes més que vindran donada la degradació de les condicions i la manca d’alternatives
eficaces. La situació de l’Atur que no
ha millorat ans els contrari (en un país fallit de model econòmic), un sector
públic que no s’ha reestructurat i on seguim patint un número indecent de
nivells administratius (p.ex. Ajuntaments
i Municipis, sense parlar de consells comarcals, diputacions o entelèquies
vàries) i a més els ciutadans ens hem convertit en una reserva inesgotable, objecte d’un augment indiscriminat de la
pressió fiscal que ha anat sagnant-nos i ha reduït el consum i ha aprofundit la
crisi. Les eleccions a Alemanya, tardor de 2013, potser donaran una idea de si quelcom
canviarà o la mesella Merkel es perpetuarà.
ACTUALITAT. Temes d’actualitat que també he parlat en
el blog durant aquests 12 mesos, de l’Eurovegas
(finalment el magnat Sheldon Adelson escollí Madrid), de l’escandalós
comportament del cap de l’Estat i les seves escapades cinegètiques, el Borbó, i reflexionava a l’entorn de
la monarquia i la seva utilitat avui dia. Especialment sagnant va ser el tema
de les participacions preferents,
una gran estafa organitzada per part de la banca i que s’han cobrat moltes
víctimes entre molts estalviadors que han perdut els seus estalvis. També
l’escàndol de Bankia i l’inici del
procés contra Rato va ser objecte d’un post.
Al novembre eleccions americanes,
es preveien molt disputades però van tenir un guanyador clar, el President
Obama. Al final, el mormó Romney no va ser tan rival, però en l’agenda del
President hi ha temes tant crucials com salvar la nació del precipici fiscal,
aixecar l’economia o regular a la fi l’accés a les armes als EUA.
INDEPENDÈNCIA. Però sens dubte el què
ha estat el tema estrella de l’any en aquest blog, han estat els fets
posteriors a la històrica Manifestació
de l’11S a la qual vam assistir en família. Tenia clar que hi havíem de
ser.
El President Mas va convocar eleccions anticipades un cop el vodevil del
pacte fiscal va entrar en via morta. Una decisió noble, arriscada i molt
honesta. La mesquinesa, que impregna alguns sectors d’aquí i d’allà, va
intentar fer veure que Mas era el gran derrotat de les eleccions. Greu error de
pensar en aquests termes. El poble Catalunya vol ser lliure, però el camí no
serà messiànic, sinó que serà plural i haurà de fer-se entre tots. Ara el Parlament
és netament favorable al dret a decidir i s’ha pactat un referèndum el 2014.
He escrit la meva visió sobre el tema, des de l’endemà de l’11, al fet que no s’ha de tenir por i que l’Estat
espanyol intentarà tota mena d’estratagemes i s’inventarà tot de fal.làcies per anar en contra de la
voluntat del poble català. La democràcia
low cost de base espanyola ha
arribat als seus límits, una democràcia que té en la falta de responsabilitat dels seus dirigents, una característica
clau.
Han sorgit un munt d’estudis que avalen la viabilitat d’un Estat català. Els
productes Made in Catalonia són
competitius i molts empresaris han trencat la seva visió hispanocèntrica per,
d’una vegada per totes, obrir-se al món. M’atreveixo a afegir que la premsa
internacional ha tractat el cas català amb certa simpatia i amb un sobtat gran interès
desprès dels fets de l’11S.
Abans de la campanya vaig poder assistir a Girona a la conferència de la
revelació política de l’any, l’Oriol
Junqueras, simpàtic professor universitari, una piconadora verbal i que amb
només un any de presidència a ERC ha sigut capaç de doblar els escons de la
formació independentista i convertir-se en un gran líder.
L’11S va generar molta il.lusió i emoció,
vaig penjar fotos fetes a Barcelona i també reflexions econòmiques a l’entorn
de possibles sortides de l’economia catalana en cas de crear un nou estat
d’Europa. Que no ens malmenin la il.lusió.
El 2013 serà dur, però
seguirem persistint. 2013: més articles, més temes, reflexió i debat, més
Pecagús!
Bon Nadal i bon any nou.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Per introduir comentaris al Pecagús, cal que t'identifiquis amb NOM i COGNOMS. Gràcies.