Aquests dies hem viscut a Catalunya una polèmica estèril i intranscendent, una d’aquelles que tant agrada als polítics del país. La qüestió era si la Honorable consellera havia mentit o no en l’elaboració del seu Currículum Vitae (CV). Finalment la seva presumpta llicenciatura fou corregida per “formada en”. No dubto de la capacitat professional de la senyora en qüestió i si és vicepresidenta, de ben segur que tindrà les aptituds per exercir el seu càrrec, “amb l’ajuda de Déu”, és clar. Però, permeteu que no parli de la política de saló, que tant agrada als polítics del país, sinó del món real; del món de l’empresa. El currículum no ho és tot. Avui en dia i per sort, el número de llicenciats, enginyers, màsters, post-graus, doctorats és enorme (l’economia del país els pot realment absorbir?, aquest és un altre tema), però realment això és tan important? Penso que en l’empresa les aptituds (i els títols ho acrediten) són importants, però el què marca la diferència avui en dia entre un professional i un professional excel•lent és una altra cosa. Són els “intangibles”. L’actitud vers la feina i els companys, la capacitat de treball, la resiliència, l’empatia, la motivació (que sol ser més intrínseca que induïda per altri), els valors. Aquests són els que realment fan excel•lir un professional i això sí que és un bé escàs. El CV i els títols no ho són tot. Són importants i necessaris, però cal veure com la persona ho alinea al servei de l’empresa o projecte. És relativament fàcil trobar titulats, però molt difícil trobar professionals amb valors. Segurament el “govern dels millors” que tant pregona el President Mas, està en sintonia amb això. Ara bé, dir la veritat també és un valor que mai s’hauria de perdre de vista, més quan s’exerceix un càrrec públic.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Per introduir comentaris al Pecagús, cal que t'identifiquis amb NOM i COGNOMS. Gràcies.