dijous, 14 d’abril del 2011

Un Business Plan per a Catalunya




Els ingressos d’una empresa han de ser superiors a les despeses. Aquest és el principi bàsic de les empreses en una societat oberta i de mercat. En un espai temporal i fruit de les circumstàncies, el dogma es pot anar flexibilitzant, però hi ha d’haver una línia creixent i sostinguda de superàvit. Aquest principi és també aplicable a una família, o a un país (diguem-ne Catalunya). Quan l’equilibri es trenca cal prendre mesures. Mesures que han d’anar en dues grans línies; augmentar els ingressos o reduir les despeses. Es llavors quan entrem els economistes. Aquells professionals que tan difícil tenim predir el futur (algú pot realment predir-lo...?) llavors som cridats “a sometent” per tal de veure què es pot fer. Som l’esperança per tirar endavant. En una empresa en crisi, cal prendre mesures. Malauradament, avui això és el pa de cada dia en el teixit empresarial a casa nostra i els economistes hi estem entrenats. I què cal fer? Doncs, cal prendre decisions. a) Augmentar els ingressos. Dinamitzar les vendes, trobar nous productes, nous mercats, en funció de l’elasticitat de cada producte, baixar preus pot tenir un efecte favorable en els ingressos (veieu el cas de les Low Cost o de negocis similars, que estan avui en dia guanyant diners), diversificar, fer més promoció, augmentar la força de vendes, etc. i b) Pel cantó de les despeses, la paraula maleïda però necessària. Retallar. Retallar per aguantar, per mantenir el màxim la continuïtat. Reduir tot allò no necessari. Reestructurar, si cal. Centrar-se en el què aporta valor afegit i reduir tot allò sumptuari o innecessari. I què passa a Catalunya? La Generalitat està en una situació difícil financera. No és l’únic. Els EUA fa uns dies van estar al llindar de tancar l’Administració federal per falta de diners (d’acord, el Tea Party va pressionar molt per fer-se imprescindible, però, la retallada fou històrica i “dolorosa”, Obama dixit. Els EUA és el país més endeutat del món). Portugal, el veí ibèric, ha estat intervingut recentment. Què faria una empresa o una família? Doncs emprendre un pla, aquest l’anomenaríem Pla de Viabilitat o “Business Plan” (BP), utilitzant un l’anglicisme. Aquest BP ha de parlar dels Ingressos (ens pagarà algun dia l’Estat el què ens deu? és el millor moment de reduir l’Impost de Successions? és just l’actual model autonòmic?) i les Despeses (el copagament sanitari és un tabú encara?, és sostenible el model educatiu, universal i gratuït?, deixarem de parlar demagògicament dels sous dels polítics? calen més funcionaris? hem de deixar als nostres descendents un deute immens per fer front als nostres excessos? Objectiu, recordeu: Ingressos majors que Despeses. Com a casa, com a l’empresa. Tot això en una empresa no passaria. O la fem viable o tanquem la paradeta. L’Administració, per definició, no pot fer fallida, però això no em tranquil•litza tampoc. S’han complert 100 dies de Govern Mas. Estem en un mal moment polític. Venen eleccions municipals i tots els partits marquen perfil propi. Tothom pensa en “cadires” i compta regidors. La política donarà l’esquena a l’economia. Penso, però, que cal un enfocament econòmic, seriós i rigorós. L’oposició no facilitarà les coses. Caldrà valentia, puny ferm i peus a terra. Decisions difícils, com a l’empresa.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Per introduir comentaris al Pecagús, cal que t'identifiquis amb NOM i COGNOMS. Gràcies.