Som imparables

Ens recordava Pep Guardiola, en l’entrega de la medalla d’or del Parlament, que Catalunya és un país imparable. Reivindicava, però, la cultura de l’esforç i del treball i que “sense excuses, ni retrets” es pot aconseguir tot. És una bona filosofia que penso honestament que es pot aplicar a molts aspectes de la vida. Ja fa una colla d’anys que tot sembla anar de basto en la relació amb Espanya i la llengua catalana en sembla ser la víctima propiciatòria. Últimament l’ofensiva espanyolista està pujant uns quants enters. La sentència tendenciosa del TSJC en favor de 3 famílies que volen tombar el nostre model d’èxit d’immersió lingüística que ha fet aprendre català i castellà a generacions els últims 30 anys, n’és un exemple. Però no és l’únic, l’any passat la sentència del decrèpit Tribunal Constitucional contra l’Estatut plenament democràtic, n’és un altre. Fins i tot, hi ha partits polítics ad hoc. Els exemples serien inacabables. Tornant al cas de la llengua a l’escola, això per alguns ha semblat que seria dir adéu al català a les aules. Els catalans som propicis a vegades a caure en el pessimisme i sovint aflora un cert sentiment derrotista i fatalista. Certament lluitar contra les maquinàries jurídiques i polítiques de l’Estat espanyol no és fàcil. Seria fàcil cedir. En els últims 300 anys hem patit atacs molt més virulents. Hem patit monarquies borbòniques absolutistes, dictadures feixistes, cops d’estat, tota mena de prohibicions. Hem patit la nostra pròpia desunió. Fins i tot, hem patit majories absolutes del PP (i del PSOE, que per això és el mateix...). I tot i així què han aconseguit aquesta gent? Doncs res, fer-nos més forts. La nostra llengua té avui dia i malgrat tot una bona salut. En mitjans de comunicació, a l’escola, al carrer, a Internet hi és present; però com diria en Guardiola nosaltres mateixos ens ho hem de creure una mica més. No és suficient el què s’ha aconseguit i no cal renunciar-hi ni un mil·límetre. És la nostra llengua i no ens la trauran mai. Altres abans no ho han aconseguit. Cal creure-s’ho. Més autoestima. No caure en el derrotisme. “Si aquest país penca, penca i penca és imparable”. Ja ho diu el Mestre.