Tots vivim en la nostra pròpia Zona de Confort. Avui en dia qui més qui
menys hi sobreviu. La conjugació del
verb “aguantar” es declina en totes
les converses quan es toca el tema laboral. Estem cansats, exhaustos, deprimits,
derrotats per una crisi de la qual alguns ens culpen. Ens inculquen que hem d’estar
en la zona de confort, ja que la majoria
hi habita. La mediocritat regeix l’existència.
Ens domina la por, la queixa ens consola, mirem les errades de l’altre i ens encanta buscar
culpables. Sempre s’ha fet així. Actuem
només a la reactiva i les reflexions
que fem giren a l’entorn del què passa
si no es pot?
Fer el pas costa. La sortida, “exit” en anglès, és el que més costa.
Busquem la llibertat. En sortir
de la zona de confort una alenada de confiança
ens fa pujar l’autoestima. Som proactius. Hi ha un excitament general, un pessigolleig que regula una nova etapa,
aquesta ja sense por. Creiem que els
somnis poden esdevenir possibles. Hi
posem passió per assolir els reptes
més complicats. Busquem solucions. Ens
marquem els nostres propis objectius
personals, mesurables i realitzables. Hem sortit de la Zona de Confort. No hi ha límits, no hi ha por. L’èxit està al nostre abast. El canvi és el que és realment estable. Què passa si puc?
Sortim?
El PUNT AVUI, dijous, 24 de gener de 2013:
El PUNT AVUI, dijous, 24 de gener de 2013:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Per introduir comentaris al Pecagús, cal que t'identifiquis amb NOM i COGNOMS. Gràcies.