diumenge, 22 de maig del 2011

Indignats (2ª part)



Per continuar amb el meu article anterior, Indignats (i), proposava algunes mesures concretes per intentar atenuar la indignació i pensar en objectius concrets per sortir d’aquest atzucac econòmic i polític. El primer a) era un canvi en la contractació laboral, buscant un “model més flexible i més estable”. Això no és ciència-ficció, ja que alguns països com Alemanya tenen un model similar.
Altres mesures poden ser:
b. Segons l’Associació Espanyola de Fabricants de Materials de Construcció Ceràmics, Hispalyt, el 2006 es van visar a Espanya 920.199 projectes d’habitatges, mentre que el 2010 només van ser 34.518. Dos terços de la construcció d’habitatges del període 1999 a 2007 en tota la Unió Europea foren a Espanya. Hi ha un excés d’oferta enorme. Alguns fonts situen en 1,5 milions el números d’habitatges buits, cosa que cobriria la demanda de 7 anys. Tot i això els preus encara estan a nivells que fan inaccessible l’habitatge a moltes famílies, especialment als més joves. Segons la Sociedad de Tasación, el preu promig de l’habitatge a Espanya, hauria passat de 2.905 €/m2 el desembre de 2007 a 2.476 el desembre de 2010, només un 15% de reducció. Evolució semblant a Catalunya, de 4.155 €/m2 a 3.510. El mercat de lloguers tampoc funciona. La taxa de propietat a Espanya (85%) és molt alta en comparació a altres països d’Europa, on el lloguer està molt més estès. A Alemanya i França és del només del 40%. Un millor accés als lloguers afavoriria la mobilitat dels treballadors i això podria reduir l’atur. Les economies més dinàmiques de la UE tenen una taxa de lloguer més alta.
Es produeix doncs una paradoxa amb un excés d’oferta d’habitatge i un excés de demanda (joves amb contractes precaris que s’apuntarien al lloguer), però no hi ha una davallada significativa dels preus, cosa que demostra el mal funcionament actual del mercat. Tot això també afavorit com se sap per la constricció de crèdit, ja de sobres, coneguts per tots els lectors.
Mesures que es podrien impulsar: Liberalitzar els contractes de lloguer, augmentant-ne la seguretat jurídica pels propietaris i evitant les traves pels inquilins. Suprimir els incentius fiscals a la compra d’habitatge. Suprimir l’habitatge protegit en propietat i reorientar la protecció cap al mercat de lloguer. Suprimir l’Impost de Transmissions Patrimonials per dinamitzar-ne les compravendes, etc.
c. La globalització i el canvi tecnològic són imparables. Estar en aquest món globalitzat necessita d’una formació elevada i molt específica. El sistema educatiu ha fracassat i moltes vegades s’ha perdut en debats estèrils. La taxa de fracàs escolar a Espanya és una de les més altes, també, dins els països de la UE. Els famosos “Ni-Ni” (ni estudien ni treballen) sembla que són vora de 750.000 persones, segons diverses fonts. Tampoc la Formació Professional acaba d’arrancar per falta d’interès polític per a potenciar-la. Pel què fa a la Universitat, sovint hi ha una falta de correlació entre l’oferta universitària de places i els llocs de treball més demandats. No hi ha encara prou lligams entre Universitat i Empresa. Pel què fa als idiomes, aquests són essencials avui en dia. Encara hi ha poc coneixement de llengües estrangeres a Espanya, que en estudis recents ha obtingut els pitjors resultats de tota la UE.
No està en crisi el sistema capitalista, que s’ha demostrat històricament com el sistema que major progrés i riquesa ha aportat a tota la Humanitat. El món no està en crisi. Calen millores en el sistema, millores estructurals i profundes. Algunes són molts concretes: Reforma del mercat Laboral, reformes en el mercat immobiliari, potenciar l’educació: Idiomes, FP i Universitats.
Ens en sortirem.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Per introduir comentaris al Pecagús, cal que t'identifiquis amb NOM i COGNOMS. Gràcies.