Messi no és català. És argentí. Va néixer a Rosario, tercera ciutat d’Argentina ubicada a la província de Santa Fe, al nord-oest de Buenos Aires. Va arribar a Catalunya amb 13 anys, ja que el Barça es va comprometre a pagar-li el tractament mèdic que necessitava pel seu creixement. A partir de llavors, la història ja la sabeu. Malgrat cert papanatisme recent i que l’associa amb un suposat origen català, està clar, que la seva cultura, manera de pensar i fer el manté molt vinculat a la seva terra natal. Deu anys a casa nostra i encara manté el seu deix característic. Cap mot en català. Cap retret.
Si veiem la seva qualitat futbolística, aquesta està fora de qualsevol dubte, com ha demostrat en el Barça i..., només en el Barça. Quan el “petitó” (*) es vesteix amb la samarreta del seu país sembla que la cosa no acaba de rutllar. Potser això li està creant certa angoixa, doncs l’afició sud-americana no li’n perdona cap i d’aquest suposat baix rendiment en fan un tema d’estat, amb molta crispació, per cert. No entenen, i amb certa raó, com sent el mateix jugador que enlluerna aquí, no acaba d’esclatar allà.
Potser no entenen que Messi és un jugador de futbol i que el futbol és un esport d’equip. Es la dinàmica col•lectiva el què cal gestionar. Desconec si Argentina té un entrenador amb una idea de joc clara, amb un estil propi. Que treballa fins l’extenuació per entendre i conèixer els rivals. Desconec qui són els companys de selecció. De ben segur són bons, doncs la majoria juguen a primer nivell en lligues europees. Però són un “equip”? La selecció argentina juga amb un estil de joc conegut, clar, dinàmic, amb infinites variants tàctiques, i amb una exigència absoluta i sacrifici generós per part de tots els membres de l’equip? Desconec si Argentina disposa dels millors jugadors del món, nominats com a segon i tercer en la Bota d’Or? Desconec si té cracs que treballen com posseïts. Desconec si Argentina ataca i defensa en bloc, com un sol home. Desconec si es tracta el planter. Desconec...
El futbol és un esport d’equip i un jugador sol, per bo que sigui, no pot fer-ho tot. Si Messi és un dels millors de la Història és perquè està en aquest Barça que és un dels millors de la Història. No s’entendria un sense l’altre. La interacció es retro-alimenta mútuament. Els valors de l’equip estan per sobre les individualitats. Aquestes individualitats han de jugar al servei de l’equip, que és qui guanya o perd.
Com veieu hi ha un munt de coses que desconec de la selecció d’Argentina. Se però que el Barça les té i per això Messi brilla aquí.
Ànims, Leo!
(*)- Joan M. Pou, locutor de “El Barça juga a RAC1”, l’anomena carinyosament el “Petitó”.
Si veiem la seva qualitat futbolística, aquesta està fora de qualsevol dubte, com ha demostrat en el Barça i..., només en el Barça. Quan el “petitó” (*) es vesteix amb la samarreta del seu país sembla que la cosa no acaba de rutllar. Potser això li està creant certa angoixa, doncs l’afició sud-americana no li’n perdona cap i d’aquest suposat baix rendiment en fan un tema d’estat, amb molta crispació, per cert. No entenen, i amb certa raó, com sent el mateix jugador que enlluerna aquí, no acaba d’esclatar allà.
Potser no entenen que Messi és un jugador de futbol i que el futbol és un esport d’equip. Es la dinàmica col•lectiva el què cal gestionar. Desconec si Argentina té un entrenador amb una idea de joc clara, amb un estil propi. Que treballa fins l’extenuació per entendre i conèixer els rivals. Desconec qui són els companys de selecció. De ben segur són bons, doncs la majoria juguen a primer nivell en lligues europees. Però són un “equip”? La selecció argentina juga amb un estil de joc conegut, clar, dinàmic, amb infinites variants tàctiques, i amb una exigència absoluta i sacrifici generós per part de tots els membres de l’equip? Desconec si Argentina disposa dels millors jugadors del món, nominats com a segon i tercer en la Bota d’Or? Desconec si té cracs que treballen com posseïts. Desconec si Argentina ataca i defensa en bloc, com un sol home. Desconec si es tracta el planter. Desconec...
El futbol és un esport d’equip i un jugador sol, per bo que sigui, no pot fer-ho tot. Si Messi és un dels millors de la Història és perquè està en aquest Barça que és un dels millors de la Història. No s’entendria un sense l’altre. La interacció es retro-alimenta mútuament. Els valors de l’equip estan per sobre les individualitats. Aquestes individualitats han de jugar al servei de l’equip, que és qui guanya o perd.
Com veieu hi ha un munt de coses que desconec de la selecció d’Argentina. Se però que el Barça les té i per això Messi brilla aquí.
Ànims, Leo!
(*)- Joan M. Pou, locutor de “El Barça juga a RAC1”, l’anomena carinyosament el “Petitó”.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Per introduir comentaris al Pecagús, cal que t'identifiquis amb NOM i COGNOMS. Gràcies.