I ara una vaga...?

El proper dia 29 de març d’enguany diuen que hi haurà vaga general. Tal com el Sr. Rajoy va vaticinar als seus col·legues europeus ja tindrà també la seva vaga. La convoquen els principals sindicats en teoria per protestar contra la Reforma Laboral.

A continuació, un petit decàleg amb algunes raons per no fer vaga:

1. Si la reforma laboral no servirà per reduir l’atur, convocar una vaga general serà contraproduent. Les últimes vagues a Espanya han estat sempre un fracàs.
2. Una reforma laboral ha estat àmpliament reclamada dins i fora d’Espanya. La legislació laboral s’ha d’harmonitzar i modernitzar respecte Europa. Si d’alguna cosa hem de protestar és d’haver tingut unes lleis poc adaptades als temps actuals.
3. Una de les tradicions és donar 100 dies de gràcia als nous governs. Ningú ha dit que els del PP no se’ls mereixin? La vaga semblava ja preparada a priori.
4. Durant mesos la negociació no ha portat a res. Hi ha hagut molt temps per parlar, però ara cal prendre decisions.
5. El món ens vigila. Una vaga general farà veure un país de ganduls, de baixa productivitat i inestable; on no val la pena invertir. Qui invertiria avui dia a Grècia o Mali?
6. Els sindicats estan poc legitimats. L ‘afiliació sindical a Espanya és una de les més baixes d’Europa (menys d’un 15%). La incidència dels sindicats i el seu prestigi social estan en franca regressió. Socialment són vistos com uns privilegiats.
7. Els sindicats són organitzacions poc transparents, generosament subvencionades, dubtosament democràtiques, massa jerarquitzades i la seva utilitat és qüestionable avui en dia.
8. La llibertat individual sempre ha de prevaldre per sobre l’autoritarisme d’organitzacions, siguin sindicals o patronals. Les organitzacions defensen més els seus interessos de casta que no pas els del col·lectiu representat.
9. Les noves relacions laborals en el segle XXI fan que es dilueixin conceptes com “treballadors”, “empresari/amo”, “conflicte”, “lluita de classes”, “treball fix”. Avui en dia tot és molt més complex. Nous paradigmes. Parlem de “emprenedors”, “autònoms”, “cooperació”, “interrelacions”, “competitivitat”, etc.
10.  Al final tot és una farsa mediàtica i publicitària. La realitat va per un cantó i els mitjans de comunicació per un altre. Les empreses tenim problemes que ni sindicats ni patronal ni govern solucionaran.