Un dels esports tradicionals del País Basc és tallar troncs. Un jove volia convertir-se en un gran “aizkolari”, va anar a veure el millor del País Basc i li va proposar: “Vull ser el seu deixeble, vull aprendre a tallar troncs com vostè”. El jove va aprendre les lliçons del mestre i ben aviat, va creure haver-lo superat. Es sentia més fort, més àgil i més jove. Estava segur de poder vèncer fàcilment el vell “aizkolari”. Així que el va desafiar en una competició de 8 hores, per saber quin d’ells dos podia tallar més troncs. El mestre va acceptar el repte, i el jove va començar a tallar troncs amb entusiasme i vigor. Entre tronc i tronc, mirava el mestre, però la major part del temps el veia assegut. El jove tornava llavors als troncs i sentia pena pel vell mestre. Al final del dia, per sorpresa del jove, el vell havia tallat molts més troncs que ell. “Com pot ser?” –va dir, sorprès- “Quasi totes les vegades que l’he mirat, vostè estava assegut!!”. “No, fill meu, jo no descansava. Estava afilant la destral. Aquesta és la raó per la qual has perdut”
Pere Casé,
extracte del llibre, “La comunicació eficaç” de Dr. Lair Ribero
Pere Casé,
extracte del llibre, “La comunicació eficaç” de Dr. Lair Ribero
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Per introduir comentaris al Pecagús, cal que t'identifiquis amb NOM i COGNOMS. Gràcies.