Born in the USA

Moltes vegades la nostra òptica europea, espanyola o catalana, ens fa pensar que som el centre del món. Res més lluny de la realitat. A aquestes alçades ja molta gent té clar que el món es va polaritzant cap l’Est, cap a l’Extrem Orient concretament. Voldria, però fer quatre reflexions sobre els Estats Units i la seva capacitat, encara, d’influència i per desmentir, aquest a vegades, anti-americanisme que encara detecto en la nostra societat. Dels americans sabem que son obesos, poc cosmopolites, gens viatjats, imperialistes tal vegada, que col•loquen Espanya al costat de Guatemala; alguns (molts, lamentablement) inclús van armats i altres voten a partits, que aquí serien titllats fàcilment de conservadors, carques o directament feixistes. Son de dretes (demòcrates) o molt de dretes (republicans). Aquí som més “progres”. Sense ànim de voler fer una defensa aferrissada general dels EUA, que no és el propòsit d’aquest article, sí que voldria fer constar alguns aspectes del món de l’empresa i dels negocis, que és al que em dedico i que crec que seria bo importar a les nostres petites empreses i atrotinada economia. Què tenen en comú Coca-Cola, IBM, Google, Microsoft, General Electric, McDonald’s, Intel o Disney?. Totes elles, a part de ser ianquis (i algunes començar en un garatge...), estan totes elles entre el Top-10 de les marques més valorades, segons la llista anual que publica una prestigiosa consultora de Marketing. No parlaré avui del cinema, on el poder de Hollywood és quasi monopolístic, ni de la música (començant per Springsteen i acabant per Lady Gaga, si em permeteu), o del món de l’esport, qui no s’ha emocionat amb les esmaixades de Michael Jordan o segueix a les matinades els Lakers d’en Pau Gasol?. Alguns fins i tot hem anat a un partit de beisbol (per cert, no ho feu!!). I si son tant burros com pensem (o algú ens diu...), perquè la majoria de premis Nobel son nord-americans i tots frisem perquè els nostres fills algun dia pugui estudiar a les universitats de Harvard, Standford o al MIT? Si fos només per l’anglès, no agafaríem una estada familiar a Irlanda, posem pel cas? Tota la moda/febrada de les noves tecnologies prové dels EUA, Facebook, Twitter, Iphone, Ipad, etc, etc. Qui no s’ha girat mai a gaudir del so tronador d’una Harley Davidson, mentre bevia una Bud tot escoltant música d’Elvis o anant a comprar uns Levi’s o unes Nike? Tornant al món de l’empresa. Estem en crisi. No hi ha dubte. El món està canviant, els països emergents, ja son emergits. Diuen que Xina serà la primera economia del món en els pròxims anys. Estem rebent dia rere dia un allau de productes “Made in China”. Molt bé (algun dia trobarem algun joguet no-Made in China i que duri més d’un any?). El model del low cost és el que s’imposa. El model d’economia de mercat dins un règim comunista, poc amant dels Drets Humans i poc transparent?. El model de regular el tipus de canvi sempre que et sigui favorable per exportar? O el de treballar molt per sobre dels horaris permesos, com les cada cop més habituals “botigues-dels-xinos”? Molt bé. Com a occidentals però el nostre referent (cultural i econòmic) ha estat durant molts anys del Estats Units i penso que ho pot seguir sent encara. La capacitat d’emprenedoria, la iniciativa privada, la capacitat de treball i la llibertat d’empresa, els gurus del management, la capacitat d’innovar i el tirar endavant, basat en la meritocràcia i en l’individualisme ben entès. Les empreses més internacionalitzades, més innovadores i més reconegudes (per les seves marques; és un indicador) son americanes. Està clar que tot té clars i ombres, però no ens quedem en aquestes segones sinó en els primers. Aprofitem les aportacions del model americà. Si m’accepteu que les empreses el Top-10 son referents no creieu que tenim molt que aprendre’n o bé ens estimem més un món dominat pel Made in China, un món de baix perfil, per l’economia planificada i pels Comitès, de productes d’un sol ús, de productes de fireta, et? Està clar que des d’Europa poc tenim a pelar en aquesta lluita de models de les dues superpotències, però està clar que quan tot falli sempre ens quedarà un Coca-Cola per animar-nos. Enjoy.