El dia 18 de juny moria a Palm Beach, Florida, Clarence Big Man Clemons, el saxofonista de la E Street Band. Les complicacions d’un vessament cerebral li van causar la mort als 69 anys. Ja res tornarà a ser igual en la mítica banda. La banda que va fundar Bruce Springsteen fa vora de 40 anys. Més que una banda, un grup amics ja ganàpies a l’entorn dels quals el més gran de tots els temps, el Boss, va excel•lir els nivells més alts del Rock & Roll. I és que sobretot això és el que es percebia en les actuacions, Clarence, un homenot de raça negra de prop de 2 metres, era amic dels seus companys. El respecte era absolut. Devoció mútua. Una família, en una paraula. Un banda que va unir les dues Amèrica, la negra provinent del Sud amb la blanca d’origen obrer de la Costa Est, d’on provenia Springsteen i la majoria d’integrants de la E Street Band.
L’última vegada que va estar a Catalunya va ser el juliol del 2008, en dos apoteòsics concerts al Camp Nou, amb una afluència de més de 150.000 persones, que cloïen la gira “Magic Tour” a Europa. Us ho asseguro, van tremolar els fonaments de l’estadi i no exagero gens! Amb aquella gira, Bruce reunia després de molts anys els seus antics amics. Mesos després llançaren un nou disc, “Working on a dream”, que va reportar una nova gira per Europa i pels Estats Units tot el 2009. Aquella gira, qualificada pel mateix Clarence com a “diabòlica” (que ja patia seriosos problemes de salut) va ser lamentablement l’última.
En una banda de rock clàssic, els instruments de vent no solen ser habituals. Bruce rodejat amb uns músics excepcionals va saber trobar l’encaix perfecte a Clarence, fins al punt que era l’ànima de la E Street Band, no només pel seu domini dels instruments sinó pel seu carisma. El complement perfecte al Boss. Qui no recorda el ja clàssic “Last but not least”, quan Bruce presenta els membres de la banda? O el llarg reguitzell de sobrenoms que el Boss li recita sense fi? La Banda potser mai més serà la mateixa. El carisma de Clarence era enorme i la seva qualitat musical insubstituïble.
Ara ja és una llegenda. La grandesa dels mites musicals és que ens quedarà immortal la seva obra. Inoblidables seran els solos de “Jungleland”, “Promise Land” o la menys coneguda “Trapped”. Això ens quedarà per sempre.
Com llegia aquests dies d’homenatge al Big Man, “Do not cry because it’s over, smile because it happened”. Sempre ens quedarà la seva música i el record inesborrable de dir “jo vaig veure tocar en directe en Bruce i en Clarence estava al costat”.
Descansi en pau, Big Man.
No us perdeu la seva última col•laboració amb Lady Gaga. Link.
L’última vegada que va estar a Catalunya va ser el juliol del 2008, en dos apoteòsics concerts al Camp Nou, amb una afluència de més de 150.000 persones, que cloïen la gira “Magic Tour” a Europa. Us ho asseguro, van tremolar els fonaments de l’estadi i no exagero gens! Amb aquella gira, Bruce reunia després de molts anys els seus antics amics. Mesos després llançaren un nou disc, “Working on a dream”, que va reportar una nova gira per Europa i pels Estats Units tot el 2009. Aquella gira, qualificada pel mateix Clarence com a “diabòlica” (que ja patia seriosos problemes de salut) va ser lamentablement l’última.
En una banda de rock clàssic, els instruments de vent no solen ser habituals. Bruce rodejat amb uns músics excepcionals va saber trobar l’encaix perfecte a Clarence, fins al punt que era l’ànima de la E Street Band, no només pel seu domini dels instruments sinó pel seu carisma. El complement perfecte al Boss. Qui no recorda el ja clàssic “Last but not least”, quan Bruce presenta els membres de la banda? O el llarg reguitzell de sobrenoms que el Boss li recita sense fi? La Banda potser mai més serà la mateixa. El carisma de Clarence era enorme i la seva qualitat musical insubstituïble.
Ara ja és una llegenda. La grandesa dels mites musicals és que ens quedarà immortal la seva obra. Inoblidables seran els solos de “Jungleland”, “Promise Land” o la menys coneguda “Trapped”. Això ens quedarà per sempre.
Com llegia aquests dies d’homenatge al Big Man, “Do not cry because it’s over, smile because it happened”. Sempre ens quedarà la seva música i el record inesborrable de dir “jo vaig veure tocar en directe en Bruce i en Clarence estava al costat”.
Descansi en pau, Big Man.
No us perdeu la seva última col•laboració amb Lady Gaga. Link.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Per introduir comentaris al Pecagús, cal que t'identifiquis amb NOM i COGNOMS. Gràcies.