No hi ha massa ajuntaments?

Acabats de constituir els nous ajuntaments i ben lluentes les poltrones que presidiran els designis dels nostres municipis pels propers quatre anys, em faig la següent pregunta: Per què hi ha tants municipis/ajuntaments? Sense voler entrar les causes històriques, demogràfiques o socials, ni evidentment voler fer moure tothom del poble a la ciutat, em faig aquesta reflexió. En moments de retallades i d’un sector públic que ha d’anar reduint despeses i fent menys serveis, què es podria fer a nivell municipal? L’Ajuntament és l’administració més propera i segurament la més necessària. És la més visible als ciutadans i ha de ser la més eficient, doncs està subjecte al dia a dia més exigent. Tampoc vull entrar avui en la superposició d’administracions que tenim a Catalunya, a part del nivell municipal, tenim; comarcal (Consell comarcal), provincial (Diputació), autonòmica (Generalitat), estatal (Estat) i tal vegada, europea (UE). 6 nivells de gestió. Quanta seguretat! Només ens faltaria que la ONU també manés. Això de moment encara no és.
Però tornem als ajuntaments. A Catalunya, hi ha 947 municipis per una població total de 7,5 milions (promig 7.919 hab./municipi). A les comarques gironines, per una població de 750.000 habitants, un 10% de Catalunya, hi ha 221 municipis (promig 3.393 hab.). Lògicament a ningú se li escapa quina és la composició territorial de les comarques gironines, formada per molts municipis, petits i estesos per tot el territori. Això és una riquesa i jo reivindico les bondats de “lo de poble”.
Però, tornem al quid. Ja hi ha molts municipis propers entre ells que s’han unit fa anys per compartir serveis i interessos. L’exemple que em ve al cap és Forallac (de qual casualment jo en sóc fill), municipi que nasqué el 1977 i que engloba els termes de Fonteta, Peratallada, Vulpellac, Canapost, Sant Climent i Santa Susanna de Peralta i els nuclis de La Bordeta i el Puig de Sant Ramon. 1.749 habitants, un sol ajuntament, un polígon industrial únic i amb molts serveis, un viver d’empreses que ja voldrien molts pobles veïns, etc. En resum, racionalitat. Una comunió d’interessos d’uns pobles veïns que ja fa anys ho van tenir clar.
A l’Empordà, però tenim exemples contraris. Pobles molts més petits i més propers, cadascú amb el seu ajuntament (i espero que no pas enemistats entre ells...). Tenim els pobles propers de Rupià, La Pera i Foixà, amb 3 ajuntaments per un conjunt inferior a 1.000 habitants. Algunes ciutats al voltant de Girona fa pocs anys estaven unides. No hi ha unes problemàtiques comunes en municipis tan propers o unes necessitats globals? O és que les raons polítiques prevalen per sobre els criteris d’eficiència econòmica? (aquesta última és retòrica...)
En resum, faig una proposta concreta: menys municipis, menys ajuntaments. Això significaria menys alcaldes, menys secretaris, menys estructura, més racionalitat en la gestió, compartir serveis (potser els Consells comarcals perdrien funcions, però avui l’objecte no és parlar d’aquestes administracions). Es una mesura concreta. Potser impopular per la classe política, però penso que necessària en un país amb un nivell de superposició d’administració pública massa gran i amb un sector públic amb greus problemes de dèficit i de finançament a l’exterior.
No penso pas que els de Fonteta es sentin menys de Fonteta per pertànyer a un “artifici” com Forallac (per cert, és un acrònim que no sona gens malament).
Llavors amb menys ajuntaments no per això seria menys certa la cançó de Lluis Llach, que deia “el meu país és tan petit que des de dalt d'un campanar sempre es pot veure el campanar veí”. Campanars sí, ajuntaments els necessaris per treballar i donar serveis.