El
temps és finit i és el més democràtic que hi ha. Tots tenim 24 hores, rics,
pobres, llestos i cretins. Un dels mals de la nostra societat és la falta de
temps.. No serà que intentem enquibir massa “coses” en les nostres minses 24
hores? Vegem si ho podem resoldre.
Aquestes
“coses” o activitats, les podem classificar en dues categories en funció de dos
paràmetres:
Important. Aquelles activitats que ens porten a
aconseguir els nostres objectius.
Urgent. Aquelles activitats que requereixen la
nostra atenció immediata.
Vegem aquí dos paràmetres importants, el valor (importància) i el temps (urgència).En funció de si quelcom és important o urgent ho podem classificar en alta o baixa, això ens donaria lloc a una matriu amb 4 quadrants, com aquesta [i] :
Vegem aquí dos paràmetres importants, el valor (importància) i el temps (urgència).En funció de si quelcom és important o urgent ho podem classificar en alta o baixa, això ens donaria lloc a una matriu amb 4 quadrants, com aquesta [i] :
- Les tasques tipus A, IMPORTANTS & URGENTS. Són estrès pur. Cal executar-les en el moment i fer-les un mateix. Aquí hi tenim les crisis, problemes apressants, venciments, etc.
- Les tasques tipus B, IMPORTANTS, PERÒ NO URGENTS. Cal planificar-les bé, esperar i eventualment delegar. Cal prioritzar-les ja que solen ser les que permeten assolir els nostres objectius a llarg termini. Construir relacions, reconèixer noves oportunitats, prevenir, pensar, etc.
- Les tasques tipus C, URGENTS, PERÒ NO IMPORTANTS. Cal intentar delegar-les i si és possible, intentar anticipar-les. Interrupcions, alguns correus, reunions, etc.
- Les tasques tipus D, NI URGENTS, NI IMPORTANTS. Solen ser distraccions, interrupcions, pèrdues de temps, “lladres de temps”. Caldria evitar-les, ignorar-les. Sovint són les activitats més agradables...
Tots voldríem
estar en les activitats del quadrant B, però moltes vegades les urgències o les
pseudo-urgències ens porten a navegar o més aviat a deixar-nos portar cap a
zones no desitjades i no ens fan sentir a gust. Estem estressats, no arribem a
res i tenim sensació de fracàs. Ens apartem d’allò realment important. Ens
sentim malament i som poc efectius. Existeixen tècniques de gestió del temps
(que tampoc és el propòsit d’aquest breu article). De moment un petit tastet:
organitzar les tasques per IMPORTANCIA / URGENCIA a veure si aconsegueixo que el meu amic
almenys em pugui acompanyar a fer una
mica d’esport. Sort!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Per introduir comentaris al Pecagús, cal que t'identifiquis amb NOM i COGNOMS. Gràcies.