Posi un tertulià a la seva vida

Avui s’acomiada per vacances el programa 8 al dia de Josep Cuní. Amb un notable èxit d’audiència, el veterà periodista tanca la seva primera temporada en la cadena del Grup Godó, 8TV. Els resultats d’audiència han estat creixents, sobretot a partir del gener d’enguany, situant-se el programa amb una mitjana de share d’un 5%, però destaquen les dades de juliol amb un 8,8%. L’arribada d’en Cuní ha fet pujar els resultats globals de la decrèpita cadena privada.

El programa és un magazín informatiu i d’opinió, que s’emet de les 19h a les 22h. Reconec que a casa el seguim bastant. En Cuní és un gran professional, sobradament conegut a Catalunya pels seus anys d’experiència a TV3 i a diverses ràdios. Té una gran capacitat de comunicació, honest i carismàtic. Jo en destacaria la seva capacitat de treball, l’alt grau de documentació i d’informació de què disposa i un gran sentit comú, bastant insòlit en els temps que corren. També destaca per l’aposta per joves talents, tot i que queda molt clar qui és el Boss.

El programa 8 al dia es desenvolupa al voltant de temes d’actualitat,  socials, de moda, notícies del cor, etc. durant la primera hora, per passar a un tertúlia esportiva diària. Barça i més Barça bàsicament, on solen participar gent de l’entorn del Grup Godó (RAC1, Mundo Deportivo i La Vanguardia). Cap a tres quarts de nou, hi ha un tête-à-tête dialèctic amb la Rahola. Ambdós personatges assumeixen sovint rols contraposats i prèviament pactats, tot fent una exhibició de coneixements, cultura general i dots comunicatives.

Minuts abans de les 21h, l’editorial i les notícies, per passar cap a les 21h35 a la tertúlia, moment àlgid del programa. Hi ha uns convidats fixos que solen tenir dia assignat i altres que són rotatoris. El format és el típic de tertúlia radiofònica. Tres experts pinzellant sobre tota l’actualitat sotmesos a les provocacions d’en Cuní perquè es mullin. Sovint el programa s’allarga més enllà de les 22h (aquí es nota el pes específic d’en Cuní a la cadena privada) i quan ell considera el dóna per acabat.

Els tertulians solen ser professionals de diversos àmbits, abunden periodistes i opinadors nats, també hi ha banquers redimits, exparlamentaris que reneguen del seu partit, professors d’economia exaltats o exaspirants a polítics rebotats. En Cuní els selecciona meticulosament dins d’un ampli planter. A vegades, estressen i comencen a divagar i cridar, indicador de canvi de canal. En honor a l’estètica, en aquesta tertúlia televisiva no apareixen copes de vi, almenys no es veuen en pantalla...

Posi un tertulià a la seva vida (o en el seu show televisiu). Aquell professional (o no) d’un àmbit entès en tot. Desconec si en nòmina d’un partit polític (?), li explicarà el què vostè ha de fer, però quan ell tenia responsabilitats feia el contrari. El tertulià mai enganya: Ell ja ho havia dit el 1999... Té un amic important que de “bona font” li ha dit el què passarà. El tertulià amb pedigrí fa la ronda de ràdios al matí i al vespre a can Cuní. Sempre buscarà el seu àlter ego per fer-la grossa i si té ressò la polèmica creada, aquesta s’escamparà xarxes socials avall: L’era de les noves tecnologies ho té això. Li dóna lliçons d’economia al ministre o conseller del ram, i mai dels mai, assumirà responsabilitats. El tertulià té la solució a tot (que l’apliqui, sisplau!!). Volem un govern de tertulians!!

Cuní, gran professional de la comunicació: La televisió, pur espectacle, pur negoci.