Vacances per a no fer res

Portem una vida estressada: Feina, família, hobbies, més feina, més hobbies, estrès per la no-feina, més activitats, una voràgine,... Els nens petits ja tenen les seves agendes ben farcides abans de començar P3. Tot són obligacions i hi ha poc temps per aturar-se.

Aquests dies bona part de la gent que treballa agafa les merescudes vacances. Sol ser una pregunta recurrent des de ja fa uns dies: Quan agafes vacances? S’entra en una petita competència, on qui més qui menys ha d’explicar els seus plans a coneguts, delerosos d’explicar-te els seus. Fa temps qui no anava a Groenlàndia o a Mongòlia Interior no feia vacances. La crisi ha fet descartar aquests destins exòtics per altres més propers però sempre funcionals, Balears  o Sud de França solen donar un bon to. La vida frenètica que portem es trasllada a les vacances, hem de fer moltes coses, tot allò que no fem durant l’any concentrat en pocs dies.  Sovint la síndrome post-vacacional té efectes d’esgotament i cal tornar a la feina per descansar-ne.

Les vacances són necessàries. Ara bé, vacances per no fer res. El gaudir del temps, sensació de temps amb absència d’activitats. Temps per la contemplació i la reflexió. El dormir, menjar i tornar a dormir. Llegir, però sense abusar. Lleugera activitat, però sense que pertorbi la “dolce far niente”. Vida de gos. Vida primària.

Vivim assetjats per la pressió del “fer coses”. Fer és Tenir, Tenir és Èxit. La crisi, l’estratègia de la por a la que ens tenen sotmesos els poders fàctics (econòmics, mediàtics i polítics) ja ens la trobarem. Ens hem de prendre un respir. Reivindicar allò que és simple. El poc a poc. El no fer res. Vivim en un món que es mou a velocitat de vertigen i com deia Groucho Marx “aturin el món que jo baixo aquí”... almenys per uns dies.

http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/7-vista/23-lectorescriu/564585-vacances-per-no-fer-res.html