El camí cap al dret a decidir s’ha iniciat de forma inexorable. En pocs
dies, la Manifestació història de l’11-S, discursos memorables del President
Mas, cop de porta furibund al Pacte Fiscal o Concert Econòmic per part d’un aclaparat
Sr. Rajoy, avançament electoral (pel 25-N) i una declaració majoritària del
Parlament a favor del dret a decidir “prioritàriament” la propera legislatura.
Quantes emocions per un setembre que està sent negre en el terreny econòmic...
La premsa espanyola més recalcitrant i els seus acòlits d’aquí estan que
treuen foc pels queixals. Alguns certament perdent els papers i tot. El món
ens mira amb un cert grau d’incomprensió però amb un respecte que òbviament no
trobarem a Espanya. Les coses s’estan portant d’una forma impecablement democràtica.
Avancem.
En l’aspecte econòmic, els apòstols del “no” parlen d’una davallada de
vendes (per menys vendes a Espanya: Hi haurà realment boicot? Quan durarà? A qui
afectarà? Ja sabem el què representa el mercat espanyol...), parlen d’un deute inabastable
per part de la Generalitat, d’una fallida de la Seguretat Social; vaja, en una
autèntica catàstrofe. Alguna facció d’empresaris (de grans empreses) d’aquí
també s’apunten a aquestes tesis de la por. Desconec si això es basa en estudis
fiables, en desitjos inconfessables o simplement en la mala llet. De ben segur
que cap economista sap amb certesa què passarà el dia d’una Catalunya
independent. Mai Catalunya s’ha separat d’Espanya: i qui digui que ho sap, menteix. Ni en un sentit ni en l'altre, perquè és un fet que encara no s’ha produït. Ara bé,
cap dels nous estats sorgits a partir del 1991 a Europa de l’Est s’ha tornat a
reunificar, cosa que implica que sols no els hi deu anar malament...
En un món interdependent com l’actual i en plena globalització, la
construcció d’un nou Estat no ha de significar aixecament de fronteres, ni
imposició d’aranzels, ni cap restricció als fluxos comercials. Espanya i el nou
Estat català poden estar integrats perfectament dins la UE ( Això lògicament
en funció de com evolucionin els designis de la Sra. Merkel). En formem part de
ple dret. Algú amb un mínim de seriositat, pot pensar que l’economia catalana
es quedaria fora de la UE? La UE i els àvids “mercats” són els primers interessats
en una economia catalana pròspera i sana i que vagi pagant el deute.
No tota la gent d’empresa pensa com alguns insignes dirigents, altres estem
ja delerosos per posar el “Made
in Catalonia” en els nostres productes.
Més informació a: (VALOR AFEGIT; INDEPENDÈNCIA I COMERÇ,
26/9/2012)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Per introduir comentaris al Pecagús, cal que t'identifiquis amb NOM i COGNOMS. Gràcies.