Deixeu que faci quatre línies d’actualitat després d’aquesta esgotadora
campanya electoral de més de dos mesos.
Demà Catalunya vota. Les eleccions tindran un guanyador clar, el President
Mas obtindrà una clara majoria. Malgrat les retallades i la crisi econòmica més
greu que es recorda, l’actual president obtindrà una clara victòria. Veurem si
per majoria absoluta o no. Un fet excepcional, inèdit a Europa. Tant sols als
EE.UU., Barack Obama ha revalidat el seu mandat. En el context actual molts
mandataris han estat foragitats dels seus càrrecs per la impossibilitat de
poder gestionar la realitat.
El partit que obtingui el disputat segon lloc tindrà sembla un terç
d’escons respecte el partit vencedor. Sense una oposició sòlida, ni una alternativa
creïble i amb el vot cada cop més fraccionat, els partits constituiran dos
eixos clars: l’eix nacional i l’eix autonomista. Progrés o immobilisme. Malgrat
els matisos ideològics que els partits han intentat maximitzar durant la
campanya i marcar perfil propi, el debat que vindrà es centrarà al voltant de
poder exercir el dret a decidir i un eventual referèndum o consulta en els
propers mesos: Catalunya, nou Estat d’Europa?
Alguna premsa internacional se’n fa creus de la posició de l’Estat
espanyol. Aquí no tenim un Canadà o una Gran Bretanya. Enfront hi ha un Estat
cada cop més desinhibit, hostil i contrari als interessos nacionals catalans i
que ha engegat tota la maquinària del joc brut per alterar la voluntat
democràtica. Ridícula posició, però nítida i clara.
El país està en joc. Futur com a catalans de ple dret o assimilació com
espanyols, dins un context de més centralització, espanyolització creixent i
empobriment general, obligats a pagar uns deutes inassolibles heretats després
de decennis de dispendi i polítiques insolidàries.
Volem un país normal o volem ser una regió annexa? Això és el que es
decideix. Però no ens enganyem, això tot just comença. Demà hi ha eleccions
però no és l’estació d’arribada, és el principi de viatge. Que tinguem sort i
que sapiguem votar, i com deia aquell “cordeu-vos el cinturó”, que venen
revolts!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Per introduir comentaris al Pecagús, cal que t'identifiquis amb NOM i COGNOMS. Gràcies.